dimecres, 6 de gener de 2010

Blocaire invisible, el regal

Benvolgut Paseante -d'ara en endavant Travis-,


benvingut a amb la lluna a l'esquena. No ens coneixíem, però des que el teu bloc va aparèixer en el meu correu el dia del sorteig que, mica en mica, visita en visita, em vas anar captivant.

Vaig començar a llegir les teves entrades al blog a mode informatiu, buscava idees per poder-te oferir un bon regal. Però em vaig enganxar, vaig començar a llegir-te per plaer, de manera intensa i seguida, post a post... i vaig pensar que el regal me l'havia emportat jo descobrint el teu bloc.

M'agrada llegir hitòries de la terra de la boira, els constants i nostàlgics passeigs pel teu turó parc, i com converteixes cada fet quotidià en el nou capítol d'una novela.

Bé, anem per feina. Sé que no és el teu Turó Parc, però m'agradaria acompanyar-te en aquests passeig tan interessants que fas, i a més, m'agradaria fer-ho a casa meva, així que si em vols acompanyar... la nit és nostra!




Com que ahir els reis sembla que no ens van voler ajudar amb el partit de copa - segur, segur, segur, que és perquè faltava el bo de Yoann Gourcuff -, et deixo un petit recopilatòri de l'any passat, aquest any que a tots ens fa somriure al recordar-lo:




Travis, una abraçada i sàpigues que tens una nova seguidora.



"Algunas cosas del pasado desaparecieron
pero otras abren una brecha al futuro
y son las que quiero rescatar."

M. Benedetti







7 mossegades:

Cris ha dit...

Laie, m'ha encantat.... les passejades i a més nocturnes són una meravella, un regal encisador :)

Violette ha dit...

Li ha d'encantar, Laie! Una passejada i una música precioses..

Alepsi ha dit...

Sí que fan ganes de sortir a fer una volteta, sí... però amb la rasca que fot, qualsevol s'hi atreveix!!!

Molt maco el regal, Laie!

El veí de dalt ha dit...

Ja està!
Una altra ànima càndida i encisadora que s'ha deixar captivar per la literatura de canya i cordill del Paseante. Sàpigues que el paio aquest còpia els seus posts de l'edició vespertina del diari "Pueblo" de l'any 42 (quan ell va néixer).
Un passeig encantador, el teu; però.

PS Això de Travis, ho dius per la pel.lícula "París-Texas", oi?. O no? No m'espatllis el record d'una gran pel.lícula! ;-)

khalina ha dit...

una xulada de passeig. El paseante estarà encantat. A part de nit... Encara et creuaràs amb ell una nit passejant per casa teva

Laie ha dit...

M'alegro que us agradi, espero que a ell també, que em sembla que encara no ha recollit el seu regal. Imagino que encara ronda per "la terra de la boira".

Cris, a mi també, m'has resultat agradable el regal :)

Violette, sí la música és molt xula, però potser un pèl massa trista, no?

Alepsi, tens raó... sobretot aquests dies!

Veí! Va no et queixis, que l'any passat també et vaig deixar bé a tu! A més, ja he descobert la vostra història, així que només puc dir-te que no cal que et posis gelós, que no em penso posar entre vosaltres. I sí, Travis per la peli.

Khalina, si això passés... no me n'adonaria! No sé quina cara fa, ni tan sols el nom de veritat.

el paseante ha dit...

Laie, m'he quedat sense paraules. M'ha encantat el regal i també descobrir el teu blog. Et llegiré sovint. Un petonet.

Travis.

PD: et volia comentar més cosetes, però estic de cangur dels nebots i acaben de tornar els pares. Fins aviat.