dimecres, 31 de desembre de 2008

L'any que els meus avis hauríen fet 100 anys.

És habitual que tal dia com avui, o pel voltant d'aquesta data tan assenyalada com és el canvi d'any, es trobi pels blogs i mitjans de comunicació missatges de resum de l'any, recordatoris dels successos i aniversaris més destacats, com ha sigut enguany, per exemple, el centenari de la Mercè Rodoreda.

Jo no ho faré, però no voldria acabar aquest any sense fer un comentari en el meu raconet, del que ha sigut el meu centenari particular: els meus dos avis (els homes, s'entén) haurien fet cent anys.

És per això que des d'aquí els hi volia fer un petit homenatge, doncs els vaig perdre de petita i he crescut sempre amb el seu record, i preguntant-me sovint com seria ara si els hagués conegut de gran. Si enlloc de preguntar-los què tenia per berenar, els hagués pogut preguntar pels detalls de la seva vida; si enlloc de cantar-me cançons de bressol, m’haguessin pogut cantar històries i batalletes.

Neixen al 1.908, amb el Palau de la Música, passen les penúries d'una guerra que els separa dels seus força temps i amb la "sort" de poder tornar a casa, després de passar un temps a la intempèrie i fins i tot a la presó.

Però malgrat tot, els porto sempre dins el cor i en els meus pensaments i me n'adono que... què carai, sé que estarien orgullosos de mi, i amb això en tinc més que suficient per seguir endavant cada dia i despertar-me amb el somriure amb el que em diuen que encomano felicitat.

Què més vull?

Per a ells, l'última entrada d'aquest any, que per mi ha sigut el del seu centenari.

I per a la resta... BON ANY 2009

diumenge, 28 de desembre de 2008

Blocaire invisible - pista

El meu blocaire invisible és un d'aquests:Sí... és LA PANTERA ROSA!




Bé, blocaires, tal dia com avui us he intentat pendre una mica el pèl, doncs és el que toca. Tots aquests missatges només eren per riure una estona i, per què no dir-ho, crear una mica de caos...

És per això que cada dues hores, als 28' us deixava una pista falsa (per això no estaven numerades!) però no patiu, que ja em poso en feina...

dissabte, 27 de desembre de 2008

Blocaire invisible - pista 3

Crec que el/la meu/va blocaire invisible ja sospita de mi...

Així que avui la pista que donaré no serà gaire explícita, però crec que és una persona qui sap gaudir de les coses amb els 5 sentits. (Ja havia comentat que gaudia de l'oïda, i del gust!)

dimecres, 24 de desembre de 2008

Blocaire invisible - Pista 2

Bé, ahir no en vaig dir res, però per aquells que no ho sapigueu, això del Blocaire Invisible és una adaptació virtual del tradicional amic invisible. Si us fa gràcia, ho podeu consultar aquí:


Així doncs, segueixo amb les pistes i bé... ara que començo a conèixer el/la meu/va blocaire invisible, també sé que li encanta el pambtumàquet com Déu mana!

dimarts, 23 de desembre de 2008

Blocaire invisible - pista 1



Gaudeix-la.

Sé que és una pista ben genèrica, però no es pot començar delatant-se...

dijous, 27 de novembre de 2008

a John Williams

dimecres, 26 de novembre de 2008

Pau Derqui i Unes veus

Ahir a Ventdelplà, entre les pressions dels amics i el gran ensurt que s'emporta l'Enric en creure que podria haver matat a una persona, finalment entra en raó i conscient del perill que suposa seguir exercint -o simplement seguir- amb aquesta addicció als ansiolítics, acaba anteposant el seu sentit de la responsabilitat, de la que s'havia fet bandera en el personatge des del principi, i accedeix a visitar un psiquiatra.

No, aquesta entrada no neix per reflexionar sobre Ventdelplà, tot i que donaria per una entrada pròpia; però el fet que l'Enric acabés visitant al psiquiatra em va fer recordar "Unes veus": una obra de teatre que vaig poder veure a finals de la temporada passada aquí a Vilafranca, ja que es van passar per Cal Bolet durant la seva gira després de la seva estada al Villarroel . I que tot i el molt que em va agradar l'obra dirigida per la Marta Angelat, no n'havia comentat res.


Unes veus, és una obra protagonitzada per l’esquizofrènia que sofreixen un parell dels seus personatges tot i que en realitat no pretén abordar el tema, sinó explicar una història on, a part dels problemes quotidians -malauradament quotidians- dels personatges, s'hi afegeix aquesta malaltia que multiplica l'emotivitat que transmet al públic.


Tot comença quan a un jove que ha passat un temps ingressat en un centre psiquiàtric se li dóna l'alta i aquest ha d'afrontar els problemes propis d'un jove de la seva edat i amb un germà que al que se li queda massa gran la responsabilitat que sent vers ell. Tot això envoltat d'una sèrie de personatge que viuen tots en una situació d'estrès emocional i una història d'amor que malgrat tot, aporta una mica de dolçor en una obra brutalment colpidora.


En fi, no explicaré més detalls ja que a part que l'obra em va agradar molt, em volia centrar en l'actor Pau Derqui, qui encarna el protagonista i va significar per mi descobrir un gran actor que ja havia vist per televisió (és l'Enric de Ventdelpla), però tot i que allà també m'agrada -potser no podia treure tant de suc del seu personatge com en el de l'obra- és al teatre on em va deixar glaçada. No sóc una persona de llàgrima fàcil, però tampoc és que sigui difícil fer-me plorar. Ara, el que sí que em costa molt és fer-ho en públic; doncs aquell dia a Cal Bolet alguna llagrimeta se'm va escapar.

Per cert, el Carles Sales també està impressionant, però ja em perdonareu que avui li dediqui l'entrada al Pau, i a veure si aquesta nova trama de Ventdelpla fa que el pugui recrear-se tant amb l'Enric com ho va fer amb el seu tendre Rai de les veus…

Fotos: Focus (enllaç de la fitxa tècnica de l'obra)

[EDICIÓ 14:50h] He trobat en altres llocs anomenar-lo Pablo Derqui. No sé si ell ho tradueix indiferentment o és que en alguns llocs ho han canviat perquè sí.

diumenge, 9 de novembre de 2008

The Killers

Han sacado nuevo disco, y volvera hacer un bombazo seguro!

dimecres, 5 de novembre de 2008

Yoigo

Recentment m'he passat a la companyia Yoigo.

De moment estic satisfeta amb la companyia, almenys pels tramits que pràcticament és la única cosa amb la que he hagut de contactar amb Yoigo. (I ja és molt, aquesta part sol ser complicada).

M'he agafat contracte, amb consum mínim de 6€ al mes, encara que en el primer mes, no m'ho tindran en compte... tot un detall tenint en compte que vaig portar a Yoigo a finals d'Octubre.

De totes maneres, a part del meu mòbil nou (SE C702), m'han regalat un Nokia senzillet de targeta de "prepago" amb 10€ gratuits de saldo, i sense compromís a quedar-me'l. Crec que ho fan per dos motius:

1) Inflar les estadístiques. A nivell de Màrketing, s'han proposat tancar l'any amb uns objectius de clients força elevats. En aquests moments, jo sóc dos clients.

2) Si cola, cola. Oi que em quedaré el mòbil enlloc de deixar-lo dutilitzar el saldo gratuit?


Pel que fa al servei, de moment no he tingut problemes de cobertura, ni de cap altre tipus. La consulta de la factura per la web és senzilla i clara, cosa que agraeixo moltíssim, ja que la pàgina web de Movistar era molt lenta i fallava amb molta freqüència.

En fi, ja veurem com evoluciona, i si realment noto el canvi de pes de la factura, que a càlculs propis preliminars, sí que hi havia una gran diferència.


[EDITO A 19/01/09]

Un petit problema que em vaig trobar d'entrada, però que vaig resoldre ràpidament, va ser el fet que no m'avisava de les trucades perdudes si tenia el mòbil apagat o estava comunicant, pel que fa més necessari utilitzar la bústia de veu, com comenta l'Arnau Serra. Ràpidament vaig trobar uns codis que desactiven la bústia de veu sense treure l'avís de les trucaes perdudes:

*67*556# (apretar a trucar)
*62*556# (apretar a trucar)

Aquí totes les configuracions: [Contestador Yoigo]

Cada un era específicament per un cas (sense cobertura, no contestar...), però no recordo exactament quin era quin. Jo vaig desactivar els 3, i rebo sempre un sms avisant les trucades.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Banc de Sang a Vilafranca

Com és habitual cada primer dilluns de mes, el Banc de Sang i Teixits serà a Vilafranca per tal que tothom qui ho desitgi pugui fer donació de sang. El proper dilluns dia 3 de novembre la Unitat Mòbil serà a la plaça del Penedès, de les 10 del matí a 2 del migdia i de les 5 de la tarda a les 9 del vespre.

Cada vegada fa falta més sang i tothom, un familiar o una amistat en pot necessitar. A dia d'avui només el 30% de les persones que poden donar sang ho fan. Tanmateix, abans de fer els 75 anys, més del 70% de la població haurà necessitat sang o els seus derivats. La sang és una de les poques coses que no es poden fabricar. Aquesta situació fa que sigui molt important el màxim nombre de persones, entre 18 i 65 anys, sanes i de més de 50 kg, s'acostin a la Unitat Mòbil del Banc de Sang i Teixits que el primer dilluns de cada mes és a Vilafranca, a banda de les donacions trimestrals que s'organitzen els mesos de març, juny, setembre i desembre i alguna més d'extraordinària al llarg de l'any.
[Font]

Admeto que a mi em va costar molt, i me n'arrepenteixo de no haver-ho fet abans, per això animo a tothom a fer-ho. No costa res... només una estoneta, ni tan sols fa mal, i et donaran un petit refrigeri en acabat. Dóna sang!

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Castellers de Vilafranca, campions!

Brillant concurs d'enguany, i no només pels de Vilafranca... impressionant l'actuació de Sants i la de Lleida. I genial els castellers de Sabadell!!

PD. Pels xiuladors compulsius, llegiu-vos el reglament abans de protestar. Ja està bé de tanta ximpleria junta, és indignant aquesta "repulsió" als verds. Com sempre he dit, a tot arreu hi haurà de tot, però veure mitja plaça fent mocadorada m'ha semblat vergonyós en una jornada de la que tots hauríem de gaudir i punt. Impresentables!


III. Carregament del castell:
Es considera que una construcció està carregada en els casos següents:

  • b) Quan l’enxaneta posa el peu sobre l’espatlla del dos contrari a aquell pel que ha pujat, en el cas de les estructures senzilles de dues, tres i quatre.

5. El Jurat penalitza una colla els casos següents:

  • d) Quan no es fa l’aleta o es fa de manera incorrecta, d’acord amb les previsions del paràgraf V de l’annex 2.


Annex 2:
V. L’aleta:
Perquè una construcció es consideri correctament carregada l’enxaneta ha de fer l’aleta. L’aleta consisteix en aixecar el braç de manera ostensible en el moment de carregar el castell. La no realització o la realització incorrecta de l’aleta no afecta a la validesa del castell, encara que implica una desvaloració en relació amb una construcció del mateix tipus en què es realitza correctament.

[Tot aquí]

dijous, 28 d’agost de 2008

Sant Fèlix 2008

dissabte, 23 d’agost de 2008

Festa Major Vilafranca del Penedès 2008

Bé, i passada la rabieta que no m'hagin posat la foto que vaig enviar al programa (evidentment després d'una difícil tria i justa selecció), us informo que el compte enrere per La Més Típica, per la Festa Major de Vilafranca del Penedès d'enguany, ja ha començat. I ja va començar el 21 a les 9h del matí en sortir la capta...

Del 29 d'agost a l'1 de setembre amb dies previs festius per qui ho vulgui...

Aquí us ho deixo: [web de la MF 2008] Els actes principals encara no hi són (suposo que fins que no hagin venut tots els programes), però els dels dies previs sí.

Bona Festa Major a tothom!

dijous, 21 d’agost de 2008

Jo també sóc Vilafranquina

la foto que vaig enviar

Doncs em dedico a mi mateixa la foto del Ball Pla de Vilafranca del Penedès, que vaig enviar a imatge@festamajor.info, per la crida que s'havia fet via web de fotos de la Festa Major.

dijous, 31 de juliol de 2008

Monkey Island

Navegando asi por internet buscando cosas para el proyecto, he acbado viendo esto....internet es maravillosoooooo

grande tardes de juego si señor!




Recordamos que estem en FESTA MAJOR! asi pues dedico este post al señor Garrigueta, que quieras que no, pero este año se lo a curradooo!


----------------------------------------------------------
Programa Festa Major Vilanova i la Geltrú - 2008
----------------------------------------------------------

dijous, 3 de juliol de 2008

ViJazz Penedès 2008

Un dels plats forts del ViJazz d'enguany:



Genial!

divendres, 20 de juny de 2008

[CANT]



en la cimaaa del mundo!

dijous, 29 de maig de 2008

Ara ho entenc...

dimecres, 21 de maig de 2008

divendres, 9 de maig de 2008

Europeu Hanau 2008: Part II

De moment s'està pujant el video del grup gran del Masnou, així que de moment us deixo aquí un petit recull de les poquetes fotos que vaig fer durant el campionat. Una, perquè dins un pavelló amb una càmera senzilla no queden gaire bé, i dos, perquè preferia, òbviament, veure el campionat en directe.

Pel que fa als grups, segueixo amb el meu encís d'enguany amb el camí de núvols del Masnou. Per mi senzillament és brillant. La coreografia tant elegant i tant ben executada. Patinatge sutil, però amb força... segueixen amb la seva creativitat i capacitat d'execució que enguany els hi ha merescut el doblet a l'Europeu.

Els Jockers d'itàlia, són molt molt molt vistosos. El vestuari tant currat en 24 o 26 persones que eren en pista, junt amb la coreografia simpàtica que portàven, ho converteixen en un bombonet, que no deixa indiferent a ningú. Però, personalment no ho hauria posat per davant del Reus, doncs aquest té molta més dificultat tècnica, i què carai, que m'agrada més tant per la idea, com la coreografia. Aquest any, fèrtil ha portat un bon resultat que, malgrat molta gent pensi que han passat al mundial "de rebot", cal saber que de rebot NO S'ARRIBA A UN EUROPEU, i que si falla un grup que està per davant i t'obre portes al mundial, senzillament és perquè vens del pòdium d'un nacional, no pas un regal diví.

Què més? Ah! Els quarts no els vaig veure gaire, ja que van actuar cap al final, quan potser ja sabíem que Reus se n'anava al mundial i estàvem mig celebrant-ho, però sí que ens vaig veure algun trosset i estava bé, però no m'atreveixo a jutjar-lo, doncs no m'hi vaig fixar gaire.

I finalment, Olot. Quin greu per elles em va fer, de debò. Malgrat les crítiques d'enguany i que cada vegada més gent s'apunta al carro de "Olot ja cansa", "cada any el mateix" i "ya les tocaba bajarse del podio" com he arribat a sentir, doncs a mi Món interior m'agrada i molt. Si hagués estat executat sense errors, jo el seguiria posant dalt de tot del podi, però l'esport és així i tot compta, i més a un europeu, on els errors es paguen molt cars. M'agradaria pensar que les noies que van caure no s'estan martiritzant, perquè seria una pena. Ànims i força, que cada any es comença de zero.

Sincerament, amb els balls ben executats i sense errors jo posaria a pòdium els tres equips catalans, i bastant ajustadets.

VISCA EL PATINATGE ARTÍSTIC!

Europeu Hanau 2008: Part I

De moment, el vídeo d'Olot.



Em sap molt de greu que s'hagin quedat fora del mundial, però a aquestes alçades els errors es paguen molt cars, i trobo just que que estiguin penalitzats.

De totes maneres, molts ànims, que no s'acaba el món... no us ensorreu, agafeu-vos-ho un com un repte nou i a per totes l'any que ve! Ànims!

Per altra banda, felicitats al Masnou, que aquest any m'ha robat el cor, i al Reus, que des del campionat de Catalunya que havia vist a l'Europeu encara m'agraden més!! Estar allà també és un mèrit! Felicitats!

dilluns, 21 d’abril de 2008

Fèrtil

Qui em coneix, i qui no tant també, sap la meva devoció pel patinatge.

M'agrada patinar, i m'agrada veure patinar, però això últim es converteix en una experiència agri-dolça quan resulta ser que t'has convertit en ex-patinadora. Jo encara no ho he assumit, de fet, mai ho dic, sempre dic allo de "he patinat tota la vida i ho acabo de deixar", però és que miro enrere i me n'adono que d'això ja fa ben bé 3 anys.

M'agrada el patinatge, i no sols perquè sigui el meu esport, el que he practicat tota la vida. És que simplement el trobo genial: és dur tant física com psicològicament, és força, és equilibri, elasticitat, és tècnica i sobretot, és artístic. Tot i així, sempre ha estat de maltractat i burlat en moltes ocasions. No hi ha suport, no hi ha interès. Qui patina, ho fa perquè realment li agrada.

En fi, només volia presentar el següent vídeo. És el grup senior de xou conjunts del Reus Deportiu.

Això significa patinar...



Per cert, pel pont de maig marxo a Alemanya a animar el Reus al campionat Europeu amb el seu xou d'enguany: Fèrtil.

diumenge, 20 d’abril de 2008

Diumenge musical

Perquè no pot fallar...


Pel concert d'ahir, perquè s'ho mereix...


Perquè sí, perquè van 200 posts, i perquè m'agrada... :)

dijous, 10 d’abril de 2008

dimarts, 8 d’abril de 2008

Plantem el futur























Sortim a la portada del 3 de vuit!!!
Clica a la foto per veure-la sencera.

dijous, 20 de març de 2008

La nena i l'ocell

Últimament no tinc massa temps pel blog, ni per gaires coses en general, però aprofito que he trobat aquest video de l'entrenament del provincial de l'Aulet i m'agradaria compartir-lo, ja que fa uns dies quan vaig comentar el de Catalunya, no en vaig dir gran cosa.

D'entrada vaig dir que no m'havia fet el pes, i em referia a que el trobo molt pla. La idea és txula, i diferent, cosa que s'agraeix, però vaig trobar a faltar una sopresa o algun cop d'efecte. Això sí, el trobo preciós. És delicat, patinen bé i tenen bons passos i blocs. No recordo quan de temps porten en el món del xou, però la veritat és que estan en molt bon camí, si és que a Girona hi ha qualité!

En fi, el deixo aquí perquè hi féu un cop d'ull... que això del xou conjunt entra sol, no cal ser patinador per gaudir-ne!

dilluns, 17 de març de 2008

dissabte, 23 de febrer de 2008

puntuacions

Bé, finalment he pogut passar les puntuacions [PDF]* del Campionat de Catalunya de grups xou, que es va celebrar el cap de setmana passat. I com que al meu voltant, no tinc a gaire gent amb qui parlar de patinatge, i encara no he començat amb el projecte de web, em desfogaré aquí:

En grups grans:

Crec que Olot es segueix mereixent l'or, tot i que certament s'ha notat el relleu generacional. Algun petit error (una caiguda vaig veure), i potser per l'edat, però es notava una diferència en la presència a la pista. Això sí, la resta de coses a la mateixa alçada de sempre: vestuari, coreografia, la manera única que té Olot d'ocupar la pista...

El Masnou em va encantar. El vaig trobar una passada, ben patinat (com sempre), molt fi i elegant però amb força. Hi ha qui diu que el va avorrir... a mi gens, i el tema molt original. Preciós.

El Reus em va agradar, però sincerament m'esperava una mica més; potser pel fet que me l'havia anat imaginant. No ho sé, tot i que corrien, no em donava la sensació de velocitat que esperava. Però digníssim de pòdium.

Tona... puntuació una mica exagerada. La idea era original i el vestuari els feia graciosos, però el vaig trobar molt estàtic i sense gaire dificultat. De fet, em va agradar més la Pols negra de Bescanó, que sense destacar especialment, em van agradar molt.

La nena i l'ocell de l'Aulet no em va acabar de convèncer, se'm va fer un pèl lent i avorrit, però es notava ben treballat. Aquest cop però, també hauria intercanviat la posició amb el G.E.I.E.G. amb el seu Art i moviment.

St. Just i el Lluçanès no van estar malament. Any rera any tenim més nivell i competir amb grups consolidats és difícil. Anys enrere els cuers de les classificacions tenien un nivell molt més baix. Igual que el Reus de Esculls de corall, que competien amb els grans del Club i que, ja de petits comencen a formar per a xou, tot i que em va semblar bastant estàtic.


En grups petits:

Crec que aquest any és el més fluix per a aquesta modalitat. Sant Celoni es desmarca de la resta, que no és difícil amb el seu patinatge, i el tema i la coreografia estaven bé, però m'ha faltat alguna cosa... indiscutible or, però el seu propi llistó no l'han superat.

Blanes i Llagostera tenen les places merescudes, els dos em va agradar però no molt especialment. Així doncs, el campionat permetia a unes joveníssimes "grammes" del Pentagrama classificar-se per a l'Estatal.

El Sant Bonaventura el vaig trobar massa puntuat. Estava bé, però no l'hauria posat davant del Cambrils -que també va estar bé-. No ho sé, començava bé, el vestuari està molt treballat i ajuda visualment, però no em va agradar com seguia la història.

El Penedès portava una idea divertida, però molt al meu pesar -són del meu poble!- el vaig trobar fluixet. La Fontana de Trevi era impressionant, per l'escena inicial i final i el vesuari, el ball normalet.

La Mutació de la Fundació no em va agradar gaire, la idea vull dir; de fet el seus propis cadets els superaven, però entenc que per patinatge es poséssin davanant de la Clau de Bordeta, però que estava molt treballada, un vestuari molt vistós -que incòmode devia ser!- i millorats respecte l'any passat (igual que el Bonaventura).

La història d'un mim i la bruixa novata no eren especialment originals, però eren molt correctes; com deia abans, prou bé per estar a la part baixa de la classificació, així com St. Cugat i Esplugues sent més fluixets, sí que van ser originals.


I els cadets:

Pel contrari dels grups petits, trobo que el nivell de cadets estava altíssim. De totes maneres, tampoc vaig veure tots els grups, ja que vaig tenir problemes "cangurils" a la hora de berenar.

L'altra cara de l'Aldea i la Fundació Vilanova em van agradar moltíssim. De fet no tinc clar si hauria sabut triar-ne a un dels dos pel primer lloc, però potser ho haruia fet al revés.

El Blanes s'estima, enguany regna l'amor en el club; però no recordo gaire (estava una mica distreta amb la canalla) la coreografia, només que portaven uns retrats de patinadors (crec que tots de Blanes) i en feien un homenatge. Suposo que seria emotiu.

El que va saber molt de greu, és haver-me perdut el concert de piano del Reus, ja que les entrena l'Elena i veient el què va fer l'any passat amb els espantaocells, en tenia moltes ganes.

Clar que la meva memòria és de peix, i a una setmana del campionat ja no recordo amb tant detall cada un dels balls, i que evidentment això és una valoració personal i general sobre les idees i la vistositat dels grups, no tècnica ni exacta. No sóc jutge ni ho pretenc, però és una modalitat que he viscut des del seu naixement, que la he practicat i que per què no dir-ho... enyoro moltíssim fer-ho.

*Les puntuacions les vaig apuntar allà mateix al programa, pot ser que hi hagi algun error, així com que en falten un parell que no vaig sentir (la megafonia no se sentia molt fort i el soroll de la gent... que una és humana!), però com que no he trobat res més enlloc, a veure si ajuda a algú.

divendres, 22 de febrer de 2008

Toma dos tazas...

mini posteo para decri, que una de las mejores triologias de la historia ya esta aqui. Despues de superar miles de trabas, robos de guiones y ancianidad del actor llego:



Aqui os dejo el trailer que ni tan mal! y mas aqui

Concierto de quitarse el sombrero

Hace tiempo que no posteo, y la verdad que me gustaria postear poniendo fotos y los videos, pero no podia ser.

El concierto era, en honor al Boss por parte de Manuel Fuentes, que de reconocer que no es un portento cantando pero el concierto fue brutal. Ya sea por los musicos que lleva, o como lo vivia fue uno de esos conciertos memorables.

Pero a parte de esto, que es un nota de color entre la semana .... me hace gracia
que el debate de esta semana es si el selecionador español se ha bajado o no los pantalones.

La verdad que todo esto lo unico que refleja es la panda de vividores que estan viviendo del Futbol. Comenzando por un presidente de la RFFederacion de Futbol, y acabado por el guiñol de seleccionador. No entrare en la discusion si Raul, merece o no ir a la seleccion... mas que nada pq aun queda meses para la eurocopa y aun pueden pasar hasta que el victor deje el chocolate y yo me haga budista o aprueve fequ... "qui lo sap".

Pero bueno, lo triste es el espectaculo...eso si, hoy se ve que hace años el reportage fotografico a la Marilyn Monroe, en la revista newYork ala Lindsay Lohan. Y puesto que se trata de comparar que cada uno diga la suya...eso si Marilyn sera y fue un mito del cine, para lo bueno y lo malo.

http://media.nymag.com/fashion/08/spring/44247/

dimecres, 20 de febrer de 2008

La Penedesfera


Ahir mateix, un amic em va enviar un correu per posar-me al corrent d'una nova iniciativa nascuda a Gelida. Es tracta ni més ni menys que d'un directori de blocaires del Gran Penedès, és a dir Alt i Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia.

Segons la pròpia definició que he trobat en els inicis, es tracta d'una col·lecció de blocs que tenen com a únic denominador comú el Gran Penedès, sense necessitat de tractar cap tema en concret ni de complir cap altre requisit.
"... El fet d’agregar els blocaires que tenen algun tipus de vinculació amb aquestes comarques és motiu de reconeixement suficient de la realitat penedesenca. Així doncs la comunitat vol acollir a tothom, inclòs aquells blocaires que són contraris a la formació de la Vegueria Penedès..."
Així doncs, és un espai dedicat a la categorització de tots aquests blocs, que a més, compta amb el suport d'altres eines, com un grup a Facebook, on hi ha un fòrum, o altres com un servei d'agregador de notícies.

divendres, 8 de febrer de 2008

Campionat de Catalunya - xou conjunts

Si fa un parell de setmanes comentava la notícia del provincial de Girona, amb el CPA Olot com a campió, avui us deixo la notícia dels Reus, al provincial de Tarragona, on també va quedar 1r. classificat.


C.P.A. Olot - Món Interior



Reus Deportiu - Fèrtil

El cap de setmana del 16-17 de Febrer, els dos grans dels grans es veuràn les cares a Vilanova i la Geltrú, on es celebra el Campionat de Catalunya de grups xous. Personalment, crec que encara ningú ha superat l'Olot, però enguany pot estar molt renyit, ja que aquests porten molts anys de liderat i el Reus l'any passat va sorpendre a tothom amb els genials Dummies. A veure què passa!!

De moment, tot el que sé és que dissabte 16 a la tarda (cap a les 17h aprox) hi haurà la competició dels Grups Grans, mentre que Cadets i Grups Petits es faran Diumenge tarda (sobre les 16h-16.30h) i que les entrades seran a 6€ c/u.

dimecres, 6 de febrer de 2008

Mandamientos de las relaciones humanas

"Tome consideración a los demás, en toda controversia hay 3 opiniones o puntos de vista: el del otro, el suyo y el correcto."

dijous, 31 de gener de 2008

Aniversaris

Una vegada em van dedicar unes paraules precioses, sinceres i tan plenes de significat que pràcticament es pot dir que em van canviar la vida.

Avui, qui les va escriure, hauria fet la centena d'anys. Fa poc vaig recordar un 14 de novembre amb una de les seves cançons, que per cert, us recomano tant aquesta com "las coplas del payador perseguido" o que mireu un video on canta "si se calla el cantor" amb Mercedes Sosa.

Qui també fa anys avui (uns quants menys), és el nostre Gali, que resulta que està de baixa a caseta. Així que aprofito per felicitar-lo de nou, tot i que per segona vegada no serà en persona. Per molts anys, Gali!


LE TENGO RABIA AL SILENCIO

Le tengo rabia al silencio
por lo mucho que perdí
que no se quede callado
quien quiera vivir feliz

Un día monté a caballo
y en la selva me metí
y sentí que un gran silencio
crecía dentro de mí

Hay silencio en mi guitarra
cuando canto el yaraví
y lo mejor de mi canto
se queda dentro de mí

Cuando el amor me hizo señas
todo entero me encendí
y a fuerza de ser callado
callado me consumí

Le tengo rabia al silencio
por lo mucho que perdí
que no se quede callado
quien quiera vivir feliz


Atahualpa Yupanki

dilluns, 14 de gener de 2008

Subirats


per la finestra
Cargado originalmente por laie023
Una de les coses que més trobo a faltar quan estic molt enfeinada (exàmens, pràctiques, feina, etc...) és practicar una de les meves aficions: caminar, descobrir racons, conèixer paratges i les seves històries.

La meva no és una afició pecualiar, ans el contrari. Tot i això, sobint ens passa que donem moltes voltes, i ens acabem "oblidant" del que tenim a casa.

Aquestes festes (bé, festes festes... estudiant i treballant, poc de festa acabes fent...) he tingut poc temps per a mi, com explicava a dalt, així que un diumenge al matí, em vaig escapar amb els meus pares i vam anar a "passejar" (francament, va ser una visita de "domingueros"), i vam fer cap al Castell de Subirats. Feia uns 3 o 4 anys de l'últim cop que hi havia anat i realment vaig recordar com m'agradava aquell lloc.

Aquesta vegada, a diferència de les anteriors, ja tenia càmera digital, i en vaig fer algunes poquetes fotos. La veritat, és que la petita església de Sant Pere, al costat matix del Castell, em té el cor robat.

Així que he pensat, si me'n vaig uns dies al Pirineu i en porto fotos, per què no fer una petita postal de les meves terres?



Ver mapa más grande

divendres, 11 de gener de 2008

Entrenadora i companya

Quina il·lusió, en poquets dies de diferència veig dos reportatges en diferents publicacions de dues les meves companyes de patinatge.

Una l'Ada, que treballem juntes i vaig trucar als responsable de la revista interna de la Caixa Penedès per explicar-los-hi els cas del Reus al mundial... i ho van fer! No ho tinc en suport digital, però quan pugui ho escanejo i ho penjo.

L'altra, la Roser. Companya, entrenadora i qui em va introduir en el món dels xous conjunts i tot el que això ha comportat a la meva vida... Avui, contraportada del 3 de vuit.

Si és que fa il·lusió que de tant en tant, el patinatge artístic tingui una mica de "publicitat", i que sigui amb dues amigues, ja no té preu :D

Felicitats maques!!



Cliqueu a la foto per a veure l'entrevsita.

dilluns, 7 de gener de 2008

Festes de Sant Raimon 2008

Avui comencen!!!


Llàstima que en aquestes dates, encara estic tancada a la biblioteca (i treballant), i aquest any a més, amb un engostipat de cavall...

Ja tenim el programa, penjat a la web de l'ajuntament. I aquí el fotolog de les festes.


Això sí, un parell de coses:

Avui, a les 21h pregó a la capella de St. Joan (i després pica-pica)
Dissabte 12: ball dels Raimons.

Apa, ens veiem per la Festa Major d'Hivern!!!

diumenge, 6 de gener de 2008

Doncs no sembla que res sigui diferent...

Any nou, dues dotzenes i els mateixos examens per endavant...

Per dir alguna cosa així del tipus resum 2007, o aquestes coses que es fan, enganxo aquí el palmarès dels grups xou aquest últim any:

MEDALLAS DE ORO

Club Olot, Campeón del Mundo Grupo-Show grande, programa Muy Frágil

Club Olot, Campeón de Europa Grupo-Show grande, programa Muy Frágil

Club Sant Celoni, Campeón del Mundo Grupo-Show pequeño, programa Química

Club Sant Celoni, Campeón de Europa Grupo-Show pequeño, programa Química


MEDALLAS DE PLATA

Club Reus Deportiu, Subcampeón de Europa Grupo-Show grande, programa Fábrica de Dummies

CPA Blanes, Subcampeón de Europa Grupo-Show pequeño, programa Mújeres

Via FEP.