dijous, 29 de novembre de 2007

Ha trobat la definició:

"...Cobrem en pessetes, i paguem en euros..."
Oient d'"El Matí" de Catalunya Ràdio, ahir.

dimarts, 27 de novembre de 2007

Subir si, pero no tanto.

Estamos cansado de ver por la tele que el planeta está cambiando, que si la temperatura de la tierra está subiendo. Que si, que hay que utilizar alternativas y se abren debate hasta en salsa rosa que si a las nucleares que no a las nucleares….entre tanto nosotros lo sufrimos. De un tiempo aquí, hasta los niños se han notado que hace más calor, pero no creo que sea necesario que nos empapen a todas horas que hay algo que hacemos mal.

Porque digo yo, estoy totalmente de acuerdo que el todo suma, pero no es tan cierto que son ellos (gobierno y tal) quien tiene que cambiar las reglas de juego? Entonces porque nos dan tanto la tabarra? Porque hasta el queso ara es sostenible? Que pasa que la vaca caga menos metano?

No frivolizo con el tema serio, los datos están ahí. España está sobre el 14% de más de emisiones, y eso que era la única que podía subir….pero solo un 8%, se ve que se coló.

Solo quería remarcar que la sobre saturación de tanta información y tanto queso ecológico, lo único que ara es que asqueemos el tema este, y es lo suficientemente importante como para que no pase eso.

Señores que toman decisiones, no salgan diciendo lo que debemos hacer y lo que van hacer sino decir y hacer nada. Sigan el consejo del jedi ese al niño: "No lo intentes, azlo"

Ahh, y yo estoy a favor de actual ministra de Fomento, ella no tenia culpa…pero si debo arreglarlo.

dejo un regalito que me ha molado mucho...

IF

Acabo de veure l'anunci de Repsol. Es tracta d'un muntatge d'imatges, música de Horner [A call to arms - Tiempos de Gloria] i el poema "IF" de Kipling recitat per en Flotats. Si més no, m'he quedat bocabadada davant la tele com feia molt de temps.
Odio fer publicitat, però està molt ben fet.
la veu de l’actor Josep Mª Flotats s’erigeix com potent fil conductor a través de diverses fotografies, testimoni de la victòria i de la derrota, del sí i del no, de l’aplaudiment i del plor; però, principalment, de l’esforç, l’orgull i la passió.
La versió en castellà té la veu d'en José Sacristán.

L'anunci i el poema:

If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you
But make allowance for their doubting too,
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream--and not make dreams your master,
If you can think--and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it all on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breath a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: "Hold on!"

If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with kings--nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you;
If all men count with you, but none too much,
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And--which is more--you'll be a Man, my son!

Rudyard Kipling


Traducció al català:

Si...

Si pots mantenir el cap sobre les espatlles
quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa,
Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu,
però tot i això tens en compte els dubtes aliens;
Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis;
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta;
Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí
i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors,

Si pots fer un munt amb totes les teves victòries
Si pots llançar-les al capritx de l'atzar,
i perdre, i tornar a començar de cap i de nou
sense que et surti dels llavis una queixa;
Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company
i resisteixes encara que et minvin les forces
amb l'única ajuda de la voluntat, que diu: “Endavant!”

Si pots parlar amb multituds matenint la virtut,
i si encara anant al costat dels reis conserves la senzillesa,
Si no et poden ferir ni amics ni enemics,
Si tothom et reclama i ningú et necessita;
Si pots omplir un implacable minut
amb seixanta segons de combat ferotge,
teva és la Terra i els seus fruits cobejats,
I, encara més: seràs un Home, fill meu!

¿Quién es Ender?

Fa poquets dies que, un amic meu ha obert un bloc.

I què? Doncs que a part de ser un dels meus millors amics, cosa que no és la causa del meu comentari, crec que pot impulsar un bloc interessant, entretingut i enriquidor, perquè encara que no s'ho cregui ni ell, té moltes coses a dir i molt bona capacitat comunicativa.

I és que si algú havia d'obrir un bloc, eres tu! Ànims llucet!

dijous, 22 de novembre de 2007

El blocaire invisible

Fa uns dies vaig trobar-me una proposta graciosa i molt simpàtica curiosejant de bloc en bloc, de fet, vaig compartir el post dels meus feeds. Es tracta d'una versió virtual de l'amic invisible i no és altra cosa que apuntar-se a una llista, de la que en sortirà una cadena tancada de blocaires qui s'hauran de fer un post-regal.

Així doncs, a partir del dia 9 de desembre (límit per apuntar-s'hi!) rebré un correu amb el nom/bloc a qui li he de fer el regal, i que hauré de publicar com a post el dia 21 de desembre.

Que què s'ha de regalar? No es tracta de comprar una gran regal i enviar-lo via correu postal, òbviament, sinó intentar conèixer el teu blocaire invisible a partir del seu blog, i inclús m'han dit que els més enginyosos anaven deixant pistes fins el dia del regal..., i aquest doncs pots ser desde un dibuix, un vídeo, una cançó... a les coses més imaginatives que se't puguin acudir.

Vet aquí alguns regals d'aquest joc de l'any passat.

A mi m'ha fet molta gràcia la idea! T'hi apuntes?

dilluns, 19 de novembre de 2007

Publicitat a internet

Només que de blog a blog, he acabat en un post que parla sobre web 3.0 i enllaça a aquesta pàgina. M'ha semblat genial.

PD. Consti que no hi tinc interessos ni comissions, eh? :P

Nunca Máis


Doncs sí, ja fa 5 anys que el Prestige es va partir en dos i va enfonsar-se a quasi 250Km de la costa Gallega.

Va ser un dels desastres ecològics més greus que recorda la meva curta memòria [hemeroteca d'"El País"], tot i que en el seu moment es va intentar terure ferro de l'assumpte -recordeu els "hilillos de plastilina"-, encara que la movilització de les persones va ser impressionant. Em refereixo des dels voluntaris que van anar a treure el chapapote amb les seves mans, fins a la manifestació sota la pluja a Santiago.

Tot i això, hi va haver molta especulació sobre si hi havia gent a qui "ja li anava bé", perquè guanyava més amb les ajudes que se'ls va concedir que amb la pròpia pesca. Jo sempre vaig trobar aquests comentaris molt despectius, sobretot per la pobra gent que vivia del Mar i pel Mar. Que sí, és provable que un o altre s'aprofités d'aquestes subvencions, però no es pot treure valor ni mèrit a les persones que van patir-ho en pròpia pell i van arremangar-se a recollir fuel.

No volia donar-hi més voltes ni polititzar al respecte (que s'oloren eleccions i a la mínima tot és pre-campanya) perquè a vegades discutim tant de les coses que ens oblidem de les persones; només recordar un fet que va influenciar en la vida de moltíssimes persones i moltes d'altres que, sense cap mena d'interès van mobilitzar-se arriscant la pròpia salut.

A la "Marea Blanca".


dijous, 15 de novembre de 2007

I el catorze de novembre va arribar...

Ahir, passats uns minuts de les 21.30h va començar a l'Auditori, el primer dels tres concerts que Ismael Serrano havia programat a Barcelona enguany, per presentar l'últim disc Sueños de un hombre despierto, i de pas celebrar amb aquesta gira els seus 10 anys de carrera.

Feia temps que ho tenia anunciat al blog, i és que la veriat, l'esperava amb candeletes. No només perquè m'agradin els seus treballs, sinó perquè els directes d'aquest home, són dels millors que he vist. Val a dir, que tampoc tinc un gran ventall de concerts per comparar, però la delicadesa i la cura amb què prepara tots i cada un dels temes que van tocant i interpretant durant el concert, em captiven.

Es tractava de presentar el nou disc, sí, però com a la majoria de concerts es van sentir altres temes, tots i cada un d'ells agraïts pels "familiares y amigos" allà presents, que estàvem embadalits en tot moment. No van faltar, doncs: Ana, ya ves, vértigo, Caperucita, la extraña pareja, últimamente, tierna y dulce historia de amor, vine del norte, recuerdo, no estarás sola, tantas cosas, cien días, el virus del miedo, sucede que a veces, i com sempre, no podia marxar sense papá cuentame otra vez. Finalment, es va acomiadar (per quarta vegada) amb fragilidad i a las madres de mayo.

És el tercer concert del cantautor madrileny al que assisteixo, el segon a l'auditori, i això últim és remarcable. Per què? Doncs pel simple fet de tocar en un lloc preparat exclusivament per a la música -és el que té un auditori, no?- .

Entra a l'escenari precedit per tres grans mestres: Fredi Marugán, Javier Bergia i Jacob Sureda. Quan la poesia és musicada per artistes apassionats, les solfes prenen vida.

Així doncs, el lloc perfecte, la posada en escena senzilla i deliciosa, la cura en tots els temes impecable i el clima romàntic que es crea entre els arranjaments d'aquesta gira -teclats, guitarra, baix i percusió- i les boniques introduccions a les que, ja ens té acostumats, va acabar en dues hores i mitja de posta de sol, d'històries i llegendes marineres, mentre mica en mica, s'acostava l'horitzó i ens convidava a cau d'orella a compartir els seus somnis, els somnis d'un home despert.

dimecres, 14 de novembre de 2007

Camino del indio

Caminito del indio
sendero coya sembrao de piedras
caminito del indio
que junta el valle con las estrellas

Caminito que anduvo
de sur a norte mi raza vieja
antes que en la montaña
la Pachamama se ensombreciera

Cantando en el cerro
llorando en el río
se agranda en la noche
la pena del indio
El sol y la luna
y este canto mío
besaron tus piedras,
camino del indio

En la noche serrana
llora la quena su honda nostalgia
y el caminito sabe
cuál es la chola que el indio llama

Se levanta en el cerro
la voz doliente de la baguala
y el camino lamenta
ser el culpable de la distancia

Cantando en el cerro
llorando en el río
se agranda en la noche
la pena del indio
El sol y la luna
y este canto mío
besaron tus piedras,
camino del indio.

Atahualpa Yupanqui.

dilluns, 5 de novembre de 2007

Fotos, videos i articles sobre el Mundial de Patinatge

Com que costa trobar informació, he anat recopilant escrits en webs, alguna notícia i els enllaços de videos i imatges del mundial de patinatge artístic - Australia 2007.

- A la mateixa web oficial de la competició, a l'apartat "News & Fotos", i cliqueu 1, 2 i 3 podeu veure-hi la competició completa.

- Pàgina del CPA Olot, on hi ha una crònica general de la competició de xous i hi ha enllaçats alguns videos.

- Web de la Federació Espanyola de Patinatge, dels grups petits, grups grans i júnior.

- Notícia dels grups grans de la mateixa web de la federació espanyola publicada a menéame. Allà hi ha alguns comentaris sobre els esports minoritaris.

- Videos a YouTube: [1]

- En aquest fòrum de patinage hi ha diversos debats iniciats, com per exemple aquest, aquest o aquest.

- Videos de júnior, penjats a la mateixa web que va retransmetre el mundial en directe: patinonline.

- Aquest és l'enllaç principal a un blog sobre patinatge artístic, però en aquest cas només ha copiat/enganxat la notícia de la FEP.

A més, estic pendent de la tornada de les meves companyes, que han comptetit a Austràlia amb el Reus Deportiu, a veure si em porten fotos fresques i les pugen a Lutz.

dissabte, 3 de novembre de 2007

Resultats mundial Austràlia - xou conjunts

Doncs això ja està.

Classificació grups petits:
1.- Sant Celoni: química
2.- Brasil: chicago
3.- Argentina: West side story
4.- Blanes: Dones
5.- Italia: Navajo Reservation
(...)

Classificació grups grans:
1.- Olot
2.- Italia
3.- Argentina
4.- Italia
5.- Reus
(...)

Més detallat, amb els punts (clicla per ampliar):


Felicitats a tots!!!!!

PD. Personalment hauria puntuat i classificat millor al Reus (3).

Mundial de Patinatge Artístic - Austràlia 2007

En aquests moment s'està celebrant a Gold Coast el campionat mundial de patinatge artístic 2007, que podeu seguir en directe aquí.

9.00h Grups xou petits.
11.30h Grups xou grans.

Molta Sort Dummies, Olot, Blanes i Sant Celoni!!!