dilluns, 27 de desembre del 2010

Postes de sol

Tornant a la fotografia, avui us recomano aquesta entrada al bloc de xatakafoto. Les postes de sol en general, són un caramelet per a qualsevol fotògraf i per a qualsevol persona en general, tant en fotografia com per viure-hi una estona.


Personalment, a més d'agradar-me pels colors i la calidesa, tinc una gran debilitat pels contrallums. No sé què tenen que m'encanten!

dimecres, 22 de desembre del 2010

Bossa-nova

Aquesta setmana vaig llançar a twitter una crida per recomanacions d'artistes de Bossa-nova. És un tipus de música del que m'agradaria aprofundir en el seu coneixement, ja que el poc que he escoltat m'ha encantat.

Com que va tenir tan bona resposta, he decidit compratir totes les recomanacions amb vosaltres, i ja de pas deixar-ho obert per tothom qui me'n pugui fer més!

Us deixo un vídeo i la llista al final. A gaudir-ne...



João Gilberto
Caetano Veloso
Chico Buarque
Tania Maria
Elis Regina
Tom Jobim --> Especialment el disc conjunt Elis & Tom
Astrud i Bebel Gilberto
Vinicius de Moraes
Toquinho

i la llista d'artistes a la Wikipèdia...

Gràcies @marphille, @jalegret, @NicoRamirz, @ricardparera i @AnnaPinol

dijous, 16 de desembre del 2010

Foto del dia

Fa un cert temps estic subscrita al Twitter de National Geographic Photo. Allà cada dia seleccionen una foto com "la foto del dia", i com us podeu imaginar són impressionants.

Avui l'he trobat tan espectacular que m'ha fet pensar en compartir-la aquí i de pas, donar a conèixer el lloc.


La fotografia és un tema del qual parlo poc, perquè en tinc pocs coneixements, però que m'apassiona. Crec que li donaré una mica més de protagonisme al bloc, si finalment intento rescatar-lo!

divendres, 3 de desembre del 2010

Menys, més...

Fa temps que tinc el bloc molt abandonat, i fa temps que dic que em reactivaré. Però no ho faig.

Sempre m’ha passat que de tot el que penso que escriuré, de tot el que trobo interessant i vull comentar, de tot el que m’agradaria compartir aquí… acabo sense escriure-ho, sense publicar-ho. Solen ser pensaments que no anoto i que després no sóc capaç de recordar o transmetre per escrit.

Però això sempre ha estat així. I no és el que em desmotiva.

Cada vegada m’agrada menys el meu bloc. I no en un sentit estètic. Podria fer-li un canvi de plantilla, de colors, de distribució, netejar enllaços, entrades, etc… però últimament no me’n sento gens orgullosa. Ja vaig reconduir-lo d’un naixement poc seriós. Penso que potser valdria la pena tancar la paradeta i en tot cas començar una nova història. Més concreta. Menys personal. Més…

dilluns, 29 de novembre del 2010

Mundial patinatge 2010 Portimao

Resultats AQUÍ

Recull de premsa:

dijous, 21 d’octubre del 2010

Núvol digital

Avui us vull presentar amb molta il·lusió un nou bloc: Núvol digital.



Dic amb molta il·lusió perquè és un projecte d'un amic, que portava molt de temps pensant-lo i treballant-hi. I també perquè crec sincerament que serà un espai interessant, enriquidor i força professional.

Es presenta com un bloc personal amb temàtica professional: gestió de continguts audiovisuals i desenvolupament web. Però més enllà de parlar-ne, l'autor proposa un espai de retroalimentació.


Auguro un gran ressò a la xarxa. Ànims i felicitats, Lluís!

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Ajudem en Pau

[Editat el 5/10/2010, 21:57h]

BONES NOTÍCIES!! Ens han fet saber que han aconseguit la xifra per poder pagar el tractament del Pau. Ens demanen que ho fem saber, que no fem més ingressos i agrair de tot cor a tots els que ens heu ajudat econòmicament i en la difusió!! Quina alegria!!!

------




Us exposo el cas de’n Pau, perquè és el fill del Felip, un company de la feina. Per això us demano la vostra ajuda. Per petita que sigui l’aportació, el poder d’internet pot fer la resta.

Us deixo aquí l’enllaç al blog on s’explica tot el cas detalladament, i l’enllaç a la pàgina de facebook de La Bruixa d’Or, empresa que s’ha compromès a fer un donatiu d’1€ per cada seguidor.

Us prego la màxima difusió, moltes gràcies.

dissabte, 28 d’agost del 2010

Quien me lo iba a decir...


A qui estamos a penas de unas horas de volver a jugar las 24horas de Basquet en Vilanova (+info aqui), me encuentro buscando en el Sr.Google donde esta la cadena COPE en mi localidad, Vilanova. Y he desistido, porque aunque digan que Sr. Google es muy fácil, he sido incapaz de lograrlo y he decidido conectarme a su web.

Y quien me lo iba decir.... y todo es porque como sabréis algunos o puede que no, algunos de los miembros del Carrusel Deportivo se han pasado a la COPE, y quiero decir que he dado un voto de confianza a los muchachos de la SER, pero como ha dicho Paco (antiguo jefe del Carrusel Depooooooooooooortivo) eran ellos la salsa de ese carrusel....

Y aquí estamos, COPE time's, y me mola...

P.d. Para mi no eran la salsa, sino la cazuela, la cuchara y el plato!

dilluns, 23 d’agost del 2010

Ja la tenim aquí... Alegria, és Festa Major!

Us deixo aquí el programa de festes per tothomqui a qui li interessi:

Aquesta imatge no es correspon a la festa major d'aquest any, però l'he agafat perquè m'agrada i no l'havia utlilitzat. És de la samarreta de la FM 2008 dissenyada, tal com s'intueix, per Kukuxumusu.


I aquí el programa de la festa major alternativa:

Aquest sí que és el cartell d'enguany, que he tret del mateix lloc del programa.

diumenge, 22 d’agost del 2010

Plaques de carrer - La Garrotxa

Santa Pau (La Garrotxa)

dijous, 15 de juliol del 2010

Per fi

Ja sóc enginyera :-)

A veure si ara que tinc més temps lliure trec una mica la pols del bloc... i em passo a saludar-vos.

Fins aviat, veïns!

dilluns, 14 de juny del 2010

Antes y un después


Hay peliculas, que mas alla de su calidad para el resto de la gente, ati te gusta y no sabrias porque. En mi caso hay a puñados, y quizás podrías llegar a sacar 300 de esas películas que las verías hasta cansar.

Pensado en el titulo del post, me es casi imposible poner un titulo por eso he decido poner "un antes y un después" porque son películas que te marcan después de verlas y cuando escuchas esa banda sonora alguien dice una frase de la película, a quien no le pasado que un montón de imágenes son bombardeadas por alguien a tu mente llevándote a la primera vez que vistes esa película.

Bien, a mi me pasa con demasiadas, peliculas de culto como StarWars, Sin Perdón, Rio Bravo, Los 12 del Patíbulo,...otras como míticas como los Goonies, Indiana Jones (si si, incluso la ultima), StarshipTroopers, Rocky, Pulp Fiction, Reservoir Dogs, nuevas como Buscando a Nemo, incluso ilirantes como la Absurda guerra de las Guerra de las Galaxias (SpaceBalls), Braveheart, Gladiator, Seven, Descubriendo Nunca Jamás, Forrest Gump, Hombres de Honor, El Señor de los Anillos, El Club de la Lucha, Más alla de los sueños, Una mente maravillosa, Ultimo Mohicano....... así incluso hasta mas de las que me podría acordar.

Pero, hoy me gustaría recordar, ya que un grande del Cine, con mayúsculas que nos ha dado tanto, historias que nos habrán gustado mas o menos, pero no se le puede discutir su calidad.

Os dejo con dos escenas, que juntamente con su banda sonora me ha dejado huella, por ti Clint que cumples 80 años dando el cayo...

La primera Por un puñado de dolares. El primer western que rodó un jovencito Clint, que no se entero de su triunfo hasta llegar a su ciudad (EEUU)



Como comentario decir, que fue el elegido porque su cache era el mas barato que podía asumir el director.

Y para cerrar os dejo con Sin Perdón. Una película que con el tiempo ha ido creciendo, el ultimo gran héroe de unos tiempo no tan lejanos. Una película de Oscar para ver...







Y a vosotros que película os ha marcado? o películas...

diumenge, 6 de juny del 2010

Passar una variable en SIGNAL/SLOT python

Una d'aquestes coses que m'ha fet ballar el cap durant força temps, és saber com carai passar una variable en el moment de connectar un objecte amb SIGNALS i SLOT.

Doncs tan simple com això...

Si aquest és el format normal:
self.connect(self.boto, QtCore.SIGNAL("clicked()"), self.funcio)

Aquest és amb la variable que volem arrossegar(parts noves en verd):
self.connect(self.boto, QtCore.SIGNAL("clicked("+str(self.var)+")"), QtCore.SLOT (self.funcio(self.var)))

Evidentment, caldrà afegir la variable d'entrada a la definició de la funció:
def funcio (self, v):
...

dissabte, 10 d’abril del 2010

Diari d'un PFC o els llimbs d'una bajana

Ja fa temps, tot i que ara m'hi he posat seriosament per acabar d'una vegada, que estic realitzant el meu projecte de final de carrera. Aquest és una aplicació de la que no donaré detalls, però està realitzada amb Python i Qt Designer (amb PostgreSQL).

Com que en les tres coses sóc molt novella, he decidit que aniré explicant com resoldre aquells "petits" entrebancs que m'he anat trobant, que solen ser coses bàsiques i senzilles però que moltes vegades m'han fet perdre molt de temps per no conèixer bé les eines.

A part de deixar-ho aquí per si mai pot ajudar a algú que hi arribi, he après que explicar les coses a algú altre, també és una gran exercici d'autoaprenentatge.

No pretenc fer cap tutorial ni convertir-me en cap referència en el tema, simplement un cop de ma per si arriba algú per aquí amb els mateixos dubtes que m'he anat trobant jo. Per tant, si deixo anar alguna "bajanada", prego que m'aviseu!

dilluns, 5 d’abril del 2010

Google Street View... 3D?

Ostres... aquesta gent de Google no em deixa de sorprendre mai.

Primer, mirant per l'Street View m'he trobat una icona d'un cap amb unes ulleres bicolor, que fins ara no havia vist. I la sorpresa que m'he endut quan hi he clicat i he vist que es tractava de veure la mateixa imatge en 3D:


I llavors, al buscar informació per internet em trobo que és una notícia llançada el dia [1 d'abril], i que perd tota credibilitat al ser un dia a l'estil dels innocents. Però han passat 4 dies i això està implementat... vet aquí [la mare dels ous]. Genial sr. Google! Jajaja

Notícies que en parlen i en dubten: [Aquí], [aquí] i [aquí].

Bé, i el que volia comentar al principi, que ho he trobat casualment i m'ha fet molta gràcia. També va d'Street View, però ara seriosament. Mireu [això] i gaudiu fins a on han arribat amb les fotos!


divendres, 2 d’abril del 2010

Més plaques de carrer

Les Cabanyes (Alt Penedès)

Breda, el número del carrer! (La Selva)

Breda, ara sí, la placa de carrer. (La Selva)

Viladrau (Osona)

divendres, 26 de març del 2010

Google Labs i altres funcions

Avui estava escrivint un mail al meu tutor de projecte, i just quan l'anava a enviar m'ha sortit aquest avís (que després he recreat per poder posar la imatge):



M'ha sorprès molt i després m'ha recordat que fa un temps vaig habilitar algunes funcions del "Google Labs" al meu gmail; les podem trobar amb una icona [] a dalt a la dreta, just al costat de la direcció de correu dins el gmail. Fa poc, vaig tornar-hi a entrar per curiositat, descobrint que n'hi ha moltíssimes més, algunes decoratives, altres força útils.


En fi, per tots aquells que tingueu gmail i no conegueu aquesta capacitat, us recomano si més no, fer-hi un cop d'ull.

dimarts, 16 de febrer del 2010

La verdad

William se sintió atraído de vuelta a los barracones de detrás del Cubo al día siguiente. Aunque solamente fuera porque no tenía nada que hacer y no le gustaba sentirse inútil.
Se dice que hay dos tipos de personas en el mundo. Están aquellos que, cuando se les presenta un vaso que está exactamente medio lleno, dicen: este vaso está medio lleno.Y están aquellos que dicen: este vaso está medio vacío.

El mundo pertenece, sin embargo, a aquellos que pueden mirar el vaso y decir: << ¿Qué le pasa a este vaso? ¿Perdone? ¡Perdone! ¿Este es mi vaso? Me parece a mí que no. ¡Mi vaso estaba lleno! ¡Y era un vaso más grande! >>
Y en el otro extremo de la barra, el mundo está lleno del otro tipo de personas, las que tienen el vaso roto, o un vaso derribado por descuido (habitualmente por una de las personas que piden un vaso más grande), o las que ni siquiera tienen vaso, porque están el fondo de la muchedumbre y no han conseguido llamar la atención del barman.

T.Pratchett

dimarts, 19 de gener del 2010

Una puerta...


…miró al suelo, y su imagen de duda y preocupación quedó reflejada en él. La noche era muy cerrada en la ciudad, el sabia que debería ir a casa, y una voz en su interior, le martilleaba que volviese a la seguridad del hogar, dónde su amigo Jack Daniel’s le espereaba. Era ya tarde para volver atrás y la educación que había recibido a golpe de castigos, le impedía hacerlo, así que siguió caminando y caminando. Al llegar a su destino, dudó. Pero decidió que aquella noche le aguardaba algo grande… segundos más tarde, yacía en el suelo con la misma expresión de duda que había empezado la noche, y todavía con el cuerpo caliente, se podía escuchar un único pensamiento en su mente…te lo dije, no deberías haber venido…

dijous, 14 de gener del 2010

La primera jaqueta.

Movia el dit en cercles fent-lo entrellaçar, com si no fos ja prou rinxolat, amb el floc de cabell que se li escapava de la cua i li queia per sobre de la orelleta dreta. Tot i que escoltava la mestra d’anglès, que dolçament els cantava una cançó de bressol, badava amb la col·lecció de jaquetes de colors.

Ja l’hi havien cridat l’atenció dues vegades, però semblava que no hi havia manera de fer-la tocar de peus a terra. Sort, que de seguida va ser l’hora del pati i esperant-se a sortir l’última, es va abrigar sense treure ull a l'oblidada jaqueta que quedava en el penjador.

Caminava lentament, vorejant el jardí arraconat que es tancava dins un caminet de pedres. Recordava aquell dia a la platja, feia sol i jugaven junts. Havien fet un castell i inventaven una passejada dibuixada a la sorra per la seva mare, una forma de bota; els va explicar que hi havia un país així, enmig del Mediterrani.

Allà va sorgir aquell petó estiuenc, mentre ell resseguia el contorn de la costa italiana amb el dit, ella el besà a la galta.

Va ser la primera en tornar del pati per poder deixar la jaqueta al segon penjador, al costat de la seva. I va tornar cap al pupitre, mirant les dues jaquetes com es feien companyia.

Aquest matí, era la nena amb els ulls més tristos de segon B. Aquest matí, ell no ha vingut a classe.


--

Això és un petit relat que he fet per participar en un joc proposat per en Jesús Mª Tibau en el seu bloc. Sempre he tingut ganes d'escriure, però mai en tinc valor. Doncs espero que em perdoneu, però al final m'he tirat a la piscina i he fet aquesta historieta amb tota la bona fe del món.
Espero que us agradi!

dimecres, 6 de gener del 2010

Blocaire invisible, el regal

Benvolgut Paseante -d'ara en endavant Travis-,


benvingut a amb la lluna a l'esquena. No ens coneixíem, però des que el teu bloc va aparèixer en el meu correu el dia del sorteig que, mica en mica, visita en visita, em vas anar captivant.

Vaig començar a llegir les teves entrades al blog a mode informatiu, buscava idees per poder-te oferir un bon regal. Però em vaig enganxar, vaig començar a llegir-te per plaer, de manera intensa i seguida, post a post... i vaig pensar que el regal me l'havia emportat jo descobrint el teu bloc.

M'agrada llegir hitòries de la terra de la boira, els constants i nostàlgics passeigs pel teu turó parc, i com converteixes cada fet quotidià en el nou capítol d'una novela.

Bé, anem per feina. Sé que no és el teu Turó Parc, però m'agradaria acompanyar-te en aquests passeig tan interessants que fas, i a més, m'agradaria fer-ho a casa meva, així que si em vols acompanyar... la nit és nostra!




Com que ahir els reis sembla que no ens van voler ajudar amb el partit de copa - segur, segur, segur, que és perquè faltava el bo de Yoann Gourcuff -, et deixo un petit recopilatòri de l'any passat, aquest any que a tots ens fa somriure al recordar-lo:




Travis, una abraçada i sàpigues que tens una nova seguidora.



"Algunas cosas del pasado desaparecieron
pero otras abren una brecha al futuro
y son las que quiero rescatar."

M. Benedetti