dijous, 15 de novembre de 2007

I el catorze de novembre va arribar...

Ahir, passats uns minuts de les 21.30h va començar a l'Auditori, el primer dels tres concerts que Ismael Serrano havia programat a Barcelona enguany, per presentar l'últim disc Sueños de un hombre despierto, i de pas celebrar amb aquesta gira els seus 10 anys de carrera.

Feia temps que ho tenia anunciat al blog, i és que la veriat, l'esperava amb candeletes. No només perquè m'agradin els seus treballs, sinó perquè els directes d'aquest home, són dels millors que he vist. Val a dir, que tampoc tinc un gran ventall de concerts per comparar, però la delicadesa i la cura amb què prepara tots i cada un dels temes que van tocant i interpretant durant el concert, em captiven.

Es tractava de presentar el nou disc, sí, però com a la majoria de concerts es van sentir altres temes, tots i cada un d'ells agraïts pels "familiares y amigos" allà presents, que estàvem embadalits en tot moment. No van faltar, doncs: Ana, ya ves, vértigo, Caperucita, la extraña pareja, últimamente, tierna y dulce historia de amor, vine del norte, recuerdo, no estarás sola, tantas cosas, cien días, el virus del miedo, sucede que a veces, i com sempre, no podia marxar sense papá cuentame otra vez. Finalment, es va acomiadar (per quarta vegada) amb fragilidad i a las madres de mayo.

És el tercer concert del cantautor madrileny al que assisteixo, el segon a l'auditori, i això últim és remarcable. Per què? Doncs pel simple fet de tocar en un lloc preparat exclusivament per a la música -és el que té un auditori, no?- .

Entra a l'escenari precedit per tres grans mestres: Fredi Marugán, Javier Bergia i Jacob Sureda. Quan la poesia és musicada per artistes apassionats, les solfes prenen vida.

Així doncs, el lloc perfecte, la posada en escena senzilla i deliciosa, la cura en tots els temes impecable i el clima romàntic que es crea entre els arranjaments d'aquesta gira -teclats, guitarra, baix i percusió- i les boniques introduccions a les que, ja ens té acostumats, va acabar en dues hores i mitja de posta de sol, d'històries i llegendes marineres, mentre mica en mica, s'acostava l'horitzó i ens convidava a cau d'orella a compartir els seus somnis, els somnis d'un home despert.

5 mossegades:

Aritz ha dit...

Doncs sí, per molt que repetim jo crec que sempre ens deixarà amb un somriure al sortir. Per cert, No va acabar amb "No estaras sola"?

P.D: Els examens relativament bé :)

LaDele ha dit...

Me n'alegro!

Va acabar amb "No estarás sola" la tercera vegada que van tornar a sortir. La quarta van ser aquestes dues, que són les úniques que en recordo l'ordre.

Martouf ha dit...

Para ser mi primera vez, lo definiere:

Bibrante....hay un termino futbolitico que lo describe mejor: "Gallina de Piel"

acies!

por el concierto y las risas de despues!

P.d. EL pro tambien muy bien! :)

Judith ha dit...

Pues para mi fue genial... la primera vez ha molado, se me erizaba la piel...

gracias por gozar de tan buena compañia, xi!



p.d. el día perfecto con una sonrisa y unas ojeras pero me quedo con la noche del concierto. ^_^

Laie ha dit...

Gràcies a vosaltres.

La companyia més que grata :)