Hola Adrià… que difícil m’ho has posat! D’entrada, no et conec de res, així que m’he empapat del teu bloc per tal de saber alguna cosa sobre tu… i com que no n’he tingut prou, he trobat el teu altre raconet. Un dia, vaig estar tafanejant pel teu bloc una bona estona, i aproximadament a mitjans d'agost, vaig decidir deixar-ne per més tard. La qüestió és que mentre tenia el teu bloc obert en segon pla, jo anava fent la meva feina i les meves coses quan de sobte… un sorollet desconegut… però que em sonava… però… d’on venia? Vaig tancar l’emule, el winamp, el pinacle i totes la pàgines que tenia obertes…excepte la teva… ai carai! Resulta que tenies l'"asteroides" penjat!!! D’aquí la nota que et vaig deixar al meu bloc, i com que era un "pegat" de’n Jordi, ja vaig advertir que no era culpa teva…
Bé, com que volia jugar a les pistes i sabia que la primera referència poc insinuava del meu invisible (home, no començaria a revelar coses tan aviat… només volia crear caos!), vaig decidir reduir el cercle. Com que vaig veure que molts dels invisibles compartiu l’afició a fer relats conjunts, em va semblar una manera curiosa d’apropar-me a tu...
Finalment, i potser he pecat de subtil, vaig afegir el teu últim "pegat" al meu agregador compartit ("per fer-hi un cop d’ull", a la barra esquerra) incloent-ne el títol al que seria la meva última pista.
Doncs bé, després de tafanejar el teu bloc i canviar 3 vegades la idea del regal, he pensat que potser et faria gràcia aquest video, ja que em dóna la sensació que ets una mica nostàlgic, i bé, com que parlaves de la manifestació del dret a decidir, he pensat que aquest video potser et podria emocionar...
Espero que t'agradi!!!PD. Un detallet pel Gatot, que sembla ser que et vaig tenir una mica enganyat (potser per subscriure’m al rss? :P )… Et dedico un post que li he robat a un amic, perquè crec que et pot fer gràcia!
4 mossegades:
Renoooooooooooi!
Adrià, em sap moltíssim de greu, però tinc problemes tècnics amb el youtube i els videos de blogger... vaja que ha estat una llarga relació d'amor-odi, que segons veig en el post acaba en odi.
Et prometo que seguiré treballant per aconseguir penjar el capítol!!
Grrr...quina ràbia!!
Bé, espero que almenys t'agradi la idea. Un petó!
preciosa... no sé si ets per aquí... però quan tinguis un moment... vine a recollir quelcom per a tú. Petons!!!!
No sé si surt on està, perdona.
http://unxicdefrivolitas.blogspot.com/
Eeeeeeeeeeeeeeh!!! ni t'has de disculpar de res, ni has de patir per res. I si, del tot, sóc nostàlgic i m'ha encantat el video. Molt!! de veritat. A més de nostàlgic sóc de llagrimeta fàcil i aquesta era una sèrie que m'encantava. Per ser que, com dius, no ens coneixem, l'has encertada de ple!!!!
Un petó i moltes, moltes gràcies.
:-)
Publica un comentari a l'entrada