Una puerta...

…miró al suelo, y su imagen de duda y preocupación quedó reflejada en él. La noche era muy cerrada en la ciudad, el sabia que debería ir a casa, y una voz en su interior, le martilleaba que volviese a la seguridad del hogar, dónde su amigo Jack Daniel’s le espereaba. Era ya tarde para volver atrás y la educación que había recibido a golpe de castigos, le impedía hacerlo, así que siguió caminando y caminando. Al llegar a su destino, dudó. Pero decidió que aquella noche le aguardaba algo grande… segundos más tarde, yacía en el suelo con la misma expresión de duda que había empezado la noche, y todavía con el cuerpo caliente, se podía escuchar un único pensamiento en su mente…te lo dije, no deberías haber venido…

La primera jaqueta.

Movia el dit en cercles fent-lo entrellaçar, com si no fos ja prou rinxolat, amb el floc de cabell que se li escapava de la cua i li queia per sobre de la orelleta dreta. Tot i que escoltava la mestra d’anglès, que dolçament els cantava una cançó de bressol, badava amb la col·lecció de jaquetes de colors.

Ja l’hi havien cridat l’atenció dues vegades, però semblava que no hi havia manera de fer-la tocar de peus a terra. Sort, que de seguida va ser l’hora del pati i esperant-se a sortir l’última, es va abrigar sense treure ull a l'oblidada jaqueta que quedava en el penjador.

Caminava lentament, vorejant el jardí arraconat que es tancava dins un caminet de pedres. Recordava aquell dia a la platja, feia sol i jugaven junts. Havien fet un castell i inventaven una passejada dibuixada a la sorra per la seva mare, una forma de bota; els va explicar que hi havia un país així, enmig del Mediterrani.

Allà va sorgir aquell petó estiuenc, mentre ell resseguia el contorn de la costa italiana amb el dit, ella el besà a la galta.

Va ser la primera en tornar del pati per poder deixar la jaqueta al segon penjador, al costat de la seva. I va tornar cap al pupitre, mirant les dues jaquetes com es feien companyia.

Aquest matí, era la nena amb els ulls més tristos de segon B. Aquest matí, ell no ha vingut a classe.

--

Això és un petit relat que he fet per participar en un joc proposat per en Jesús Mª Tibau en el seu bloc. Sempre he tingut ganes d'escriure, però mai en tinc valor. Doncs espero que em perdoneu, però al final m'he tirat a la piscina i he fet aquesta historieta amb tota la bona fe del món.

Espero que us agradi!

Per practicar l'anglès...

He trobat això via menéame... i és un vici! no pots deixar de jugar-hi!

És una mena d'exercici d'anglès, on has de trobar la paraula que falta en el context d'una frase. La gràcia és que funciona tipus el penjat i et pot donar un parell de pistes.

Conclusió: és una bona manera de practicar.

les respostes

de l'enigmàrius:

1.- tendresa
2.- bacanal
3.- conca
4.- blanc
5.- ponent
6.- pasdoble

Avui hi he participat:
- Una balena a Menorca, de 4 lletres.

Aquí podeu trobar-los tots, amb les respostes -algunes, argumentades- i els guanyadors.

Enigmàrius

Cada matí, em desperto amb el matí de Catalunya ràdio, i de 7 a 8, sento les primeres notícies del dia amb el Bassas.

Aproximadament cap a 3/4 de vuit, quan estic a punt de marxar cap a la feina, fan l'enigmàrius. Un concurset d'enigmes que porta en Màrius Serra. M'agrada pensar-me'l i inclús alguna vegada hi he participat. Hi ha dies que és més graciós, i d'altres que no tant, així com la dificultat no és gaire en general, però hi ha dies que deu n'hi dó (els dijous, és el dia de l'enigmàrius de nivell avançat).

Així, us deixo aquí uns quants enigmes, a veure si algú en treu cap.

1 - El sentiment que més apreciem en una vedella, de 8 lletres.
2 - Festassa orgiàstica en honor de Panamà, de 7 lletres.
3 - L'àrea fluvial de la qual pot sortir un ull, de 5 lletres.
4 - El color preferit dels caçadors, de 5 lletres.
5 - Conferenciant especialitzat en les terres de Lleida, de 6 lletres.
6 - El ball més castigat al joc del bàsquet, de 8 lletres.

Ah, a part d'això, i ja que parlo de Catalunya Ràdio, agraïr la protesta que estan fent els seus periodistes, ja que en motius de campanya electoral, els han imposat una tanda de notícies dels partits, que han decidit no firmar i ho avisen abans de fer-les.

Felicitats, em sembla una decisió encertadíssima!

Concurs de frases fetes, dites...

Benvinguts a tots!

Jajajaja, seguint en la meva línia d'organitzar activitats de conegut fracàs de participació i que els quatre que s'apunten, són aquells a qui jo "demano" poc forçosament que participin...

Inaguro un post de fracàs assegurat, però que als de sempre us "convido amistosament" a participar (sense amenaces, ni rancúnia, ni represàlies...) a escriure aquelles frases més gracioses, poc sentides, o a les que teniu especial apreci... tipus caçadors de paraules...jajaja!

La idea va venir del post de la pissarra, així que les deixaré com a exemple:

- Los mismos perros con distinto collar.
- No hi ha pitjor cec, que el que no hi vol veure.
- Más vale poyo en fotografia, que cientos en el corral.
- Si és així com vós dieu, i dieu així com és, tal com vos dieu, així és.
- Quien a buen árbol se arrima buena empanadilla se come.

Un, dos, tres, ...responda otra vez!