Nunca Máis

Doncs sí, ja fa 5 anys que el Prestige es va partir en dos i va enfonsar-se a quasi 250Km de la costa Gallega.

Va ser un dels desastres ecològics més greus que recorda la meva curta memòria [hemeroteca d'"El País"], tot i que en el seu moment es va intentar terure ferro de l'assumpte -recordeu els "hilillos de plastilina"-, encara que la movilització de les persones va ser impressionant. Em refereixo des dels voluntaris que van anar a treure el chapapote amb les seves mans, fins a la manifestació sota la pluja a Santiago.

Tot i això, hi va haver molta especulació sobre si hi havia gent a qui "ja li anava bé", perquè guanyava més amb les ajudes que se'ls va concedir que amb la pròpia pesca. Jo sempre vaig trobar aquests comentaris molt despectius, sobretot per la pobra gent que vivia del Mar i pel Mar. Que sí, és provable que un o altre s'aprofités d'aquestes subvencions, però no es pot treure valor ni mèrit a les persones que van patir-ho en pròpia pell i van arremangar-se a recollir fuel.

No volia donar-hi més voltes ni polititzar al respecte (que s'oloren eleccions i a la mínima tot és pre-campanya) perquè a vegades discutim tant de les coses que ens oblidem de les persones; només recordar un fet que va influenciar en la vida de moltíssimes persones i moltes d'altres que, sense cap mena d'interès van mobilitzar-se arriscant la pròpia salut.

A la "Marea Blanca".