Aquest dissabte nit es va celebrar a l'Aldea el festival de patinatge del club que, enguany, celebrava 25 anys de la seva fundació.
En un rampell provocat pel mono de patinatge, vaig decidir anar-hi, emportant-me un parell d'"aficionats", víctimes de la febre de les rodes de les respectives :P
Llàstima que a última hora ens van dir que el principal reclam del cartell no vindria: Tanja Romano, actual campiona del món senior, tenia una lesió al peu que li impedia fins i tot fer acte de presència.
Però tant és, perquè el cartell seguia sent llaminer: Laura Sánchez, Débora Sbei, Andrea Barbieri, Andrea Aracu, Emanuele Ciofetti (parella amb Debora Sbei), Mònica Gimeno, la fàbrica de Dummies del Reus Deportiu, Andrea Girotto, Júlia Ventura, Zaida Ardit i la parelleta Pau Forés i Irene Espuny.
Tot això va ser la segona part, en la primera es va representar una coreografia amb la idea principal dels àngels de la guarda. Si no ho vaig entendre malament -hi havia una història narrada en off, però se sentia bastant malament i no s'entenia gaire- representaven 3 exemples de presència dels àngels de la guarda.
En la primera, simbolitzaven l'esforça i la lluita d'un esportista -una patinadora- per aconseguir arribar a l'èlit. La segona part, els nens del tercer món, esclavitzats, que sufreixen abusos, que són lliberats pels àngels de la guarda, en fi, una mica de demagògia tot plegat, però es veia bona intenció. I la tercera, la que casi ens fa marxar de la pista: culte als toreros. Respresentaven el toro com un "esperit maligne" del que havíen de protegir al torero, magnificant-lo com si fós un missioner a una guerra. A mi em va semblar lamentable.
Però a part d'això, la coreografia va ser molt cuidada, i les patinadores esplèndides. Es notava treballat i fet amb ganes. El vestuari, la música, la posada en escena i tot el muntatge de llum van estar molt bé.
Finalment, un punt feble, la organització a l'hora d'entrar a pista. Hi havia molta gent i semblava que no s'hi cabia, molts nervis i com ja he comentat abans, no s'entenia gare la megafonia, fet que desconcertava una mica als er una història representada i explicada. I per últim, vaig trobar a faltar un programet del festival, m'hauria conformat amb mig foli fotocopiat, però bé, tot i alguns detallets el festival em va agradar molt. Felicitats aldeans!
*Aniré pujant a youtube alguns vídeos que vaig grabar, però tinc poc temps i tarden molt.
Deixo aquí el link al meu usuari de youtube i de moment tinc el de la Debora Sbei:
En un rampell provocat pel mono de patinatge, vaig decidir anar-hi, emportant-me un parell d'"aficionats", víctimes de la febre de les rodes de les respectives :P
Llàstima que a última hora ens van dir que el principal reclam del cartell no vindria: Tanja Romano, actual campiona del món senior, tenia una lesió al peu que li impedia fins i tot fer acte de presència.
Però tant és, perquè el cartell seguia sent llaminer: Laura Sánchez, Débora Sbei, Andrea Barbieri, Andrea Aracu, Emanuele Ciofetti (parella amb Debora Sbei), Mònica Gimeno, la fàbrica de Dummies del Reus Deportiu, Andrea Girotto, Júlia Ventura, Zaida Ardit i la parelleta Pau Forés i Irene Espuny.
Tot això va ser la segona part, en la primera es va representar una coreografia amb la idea principal dels àngels de la guarda. Si no ho vaig entendre malament -hi havia una història narrada en off, però se sentia bastant malament i no s'entenia gaire- representaven 3 exemples de presència dels àngels de la guarda.
En la primera, simbolitzaven l'esforça i la lluita d'un esportista -una patinadora- per aconseguir arribar a l'èlit. La segona part, els nens del tercer món, esclavitzats, que sufreixen abusos, que són lliberats pels àngels de la guarda, en fi, una mica de demagògia tot plegat, però es veia bona intenció. I la tercera, la que casi ens fa marxar de la pista: culte als toreros. Respresentaven el toro com un "esperit maligne" del que havíen de protegir al torero, magnificant-lo com si fós un missioner a una guerra. A mi em va semblar lamentable.
Però a part d'això, la coreografia va ser molt cuidada, i les patinadores esplèndides. Es notava treballat i fet amb ganes. El vestuari, la música, la posada en escena i tot el muntatge de llum van estar molt bé.
Finalment, un punt feble, la organització a l'hora d'entrar a pista. Hi havia molta gent i semblava que no s'hi cabia, molts nervis i com ja he comentat abans, no s'entenia gare la megafonia, fet que desconcertava una mica als er una història representada i explicada. I per últim, vaig trobar a faltar un programet del festival, m'hauria conformat amb mig foli fotocopiat, però bé, tot i alguns detallets el festival em va agradar molt. Felicitats aldeans!
*Aniré pujant a youtube alguns vídeos que vaig grabar, però tinc poc temps i tarden molt.
Deixo aquí el link al meu usuari de youtube i de moment tinc el de la Debora Sbei:
0 mossegades:
Publica un comentari a l'entrada