Felicitats Espanyol!

Imagino que avui els titulars de la premsa en general felicitaran al Sevilla, a qui jo també felicito, però m'agradaria donar importància al partit d'ahir, perquè nomes en vaig veure la pròrroga, però em va posar el pèls de punta i cantar els gols com el més perico a Glasgow.

Em fa ràbia no haver vist el partit, perquè devia ser espectacular. Una final, sempre porta una afició entregada pels dos costats, i això ja es nota. Però el partit d'ahir... no ho sé, però quina manera de lluitar.

Ja m'agradaria a mi, haver vist al Barça jugar amb aquesta força i ganes, lluitant fins a l'últim moment. D'acord que ahir es tractava d'una final de uefa, i una oportunitat especial per l'espanyol, però els últims partits de lliga també són decisius...

Diuen -i ho crec- que l'afició culé, és molt culé quan es guanya, i quan tot va malament som el pitjor que hi ha. Però per mi, aquesta "rabieta" no és pel fet de perdre, sinó de veure'ls buscant cargols pel camp. Home, també diré que no tots han tingut aquesta actitud, però malauradament, és el que té un equip, que qualsevol cosa negativa s'expandeix ràpidament...

En fi, que he "superat" -provablement al tornar a veure futbol- aquesta mini depresió/decepció meva d'aquests dies i a seguir endavant que encara no s'ha acabat això, que si alguna cosa detesto és veure tirar la tovallola.

------------------Aquí un article del Bassas 18/05/07---------------------