Diari d'un PFC o els llimbs d'una bajana

Ja fa temps, tot i que ara m'hi he posat seriosament per acabar d'una vegada, que estic realitzant el meu projecte de final de carrera. Aquest és una aplicació de la que no donaré detalls, però està realitzada amb Python i Qt Designer (amb PostgreSQL).

Com que en les tres coses sóc molt novella, he decidit que aniré explicant com resoldre aquells "petits" entrebancs que m'he anat trobant, que solen ser coses bàsiques i senzilles però que moltes vegades m'han fet perdre molt de temps per no conèixer bé les eines.

A part de deixar-ho aquí per si mai pot ajudar a algú que hi arribi, he après que explicar les coses a algú altre, també és una gran exercici d'autoaprenentatge.

No pretenc fer cap tutorial ni convertir-me en cap referència en el tema, simplement un cop de ma per si arriba algú per aquí amb els mateixos dubtes que m'he anat trobant jo. Per tant, si deixo anar alguna "bajanada", prego que m'aviseu!

Google Street View... 3D?

Ostres... aquesta gent de Google no em deixa de sorprendre mai.

Primer, mirant per l'Street View m'he trobat una icona d'un cap amb unes ulleres bicolor, que fins ara no havia vist. I la sorpresa que m'he endut quan hi he clicat i he vist que es tractava de veure la mateixa imatge en 3D:

I llavors, al buscar informació per internet em trobo que és una notícia llançada el dia [1 d'abril], i que perd tota credibilitat al ser un dia a l'estil dels innocents. Però han passat 4 dies i això està implementat... vet aquí [la mare dels ous]. Genial sr. Google! Jajaja

Notícies que en parlen i en dubten: [Aquí], [aquí] i [aquí].

Bé, i el que volia comentar al principi, que ho he trobat casualment i m'ha fet molta gràcia. També va d'Street View, però ara seriosament. Mireu [això] i gaudiu fins a on han arribat amb les fotos!

Més plaques de carrer

Les Cabanyes (Alt Penedès)

Breda, el número del carrer! (La Selva)

Breda, ara sí, la placa de carrer. (La Selva)

Viladrau (Osona)

Google Labs i altres funcions

Avui estava escrivint un mail al meu tutor de projecte, i just quan l'anava a enviar m'ha sortit aquest avís (que després he recreat per poder posar la imatge):

M'ha sorprès molt i després m'ha recordat que fa un temps vaig habilitar algunes funcions del "Google Labs" al meu gmail; les podem trobar amb una icona [] a dalt a la dreta, just al costat de la direcció de correu dins el gmail. Fa poc, vaig tornar-hi a entrar per curiositat, descobrint que n'hi ha moltíssimes més, algunes decoratives, altres força útils.


En fi, per tots aquells que tingueu gmail i no conegueu aquesta capacitat, us recomano si més no, fer-hi un cop d'ull.

Mini actuació dels Falcons de Vilafranca al programa "Divendres" de TV3

La verdad

William se sintió atraído de vuelta a los barracones de detrás del Cubo al día siguiente. Aunque solamente fuera porque no tenía nada que hacer y no le gustaba sentirse inútil.
Se dice que hay dos tipos de personas en el mundo. Están aquellos que, cuando se les presenta un vaso que está exactamente medio lleno, dicen: este vaso está medio lleno.Y están aquellos que dicen: este vaso está medio vacío.

El mundo pertenece, sin embargo, a aquellos que pueden mirar el vaso y decir: << ¿Qué le pasa a este vaso? ¿Perdone? ¡Perdone! ¿Este es mi vaso? Me parece a mí que no. ¡Mi vaso estaba lleno! ¡Y era un vaso más grande! >>
Y en el otro extremo de la barra, el mundo está lleno del otro tipo de personas, las que tienen el vaso roto, o un vaso derribado por descuido (habitualmente por una de las personas que piden un vaso más grande), o las que ni siquiera tienen vaso, porque están el fondo de la muchedumbre y no han conseguido llamar la atención del barman.

T.Pratchett

Una puerta...

…miró al suelo, y su imagen de duda y preocupación quedó reflejada en él. La noche era muy cerrada en la ciudad, el sabia que debería ir a casa, y una voz en su interior, le martilleaba que volviese a la seguridad del hogar, dónde su amigo Jack Daniel’s le espereaba. Era ya tarde para volver atrás y la educación que había recibido a golpe de castigos, le impedía hacerlo, así que siguió caminando y caminando. Al llegar a su destino, dudó. Pero decidió que aquella noche le aguardaba algo grande… segundos más tarde, yacía en el suelo con la misma expresión de duda que había empezado la noche, y todavía con el cuerpo caliente, se podía escuchar un único pensamiento en su mente…te lo dije, no deberías haber venido…

La primera jaqueta.

Movia el dit en cercles fent-lo entrellaçar, com si no fos ja prou rinxolat, amb el floc de cabell que se li escapava de la cua i li queia per sobre de la orelleta dreta. Tot i que escoltava la mestra d’anglès, que dolçament els cantava una cançó de bressol, badava amb la col·lecció de jaquetes de colors.

Ja l’hi havien cridat l’atenció dues vegades, però semblava que no hi havia manera de fer-la tocar de peus a terra. Sort, que de seguida va ser l’hora del pati i esperant-se a sortir l’última, es va abrigar sense treure ull a l'oblidada jaqueta que quedava en el penjador.

Caminava lentament, vorejant el jardí arraconat que es tancava dins un caminet de pedres. Recordava aquell dia a la platja, feia sol i jugaven junts. Havien fet un castell i inventaven una passejada dibuixada a la sorra per la seva mare, una forma de bota; els va explicar que hi havia un país així, enmig del Mediterrani.

Allà va sorgir aquell petó estiuenc, mentre ell resseguia el contorn de la costa italiana amb el dit, ella el besà a la galta.

Va ser la primera en tornar del pati per poder deixar la jaqueta al segon penjador, al costat de la seva. I va tornar cap al pupitre, mirant les dues jaquetes com es feien companyia.

Aquest matí, era la nena amb els ulls més tristos de segon B. Aquest matí, ell no ha vingut a classe.

--

Això és un petit relat que he fet per participar en un joc proposat per en Jesús Mª Tibau en el seu bloc. Sempre he tingut ganes d'escriure, però mai en tinc valor. Doncs espero que em perdoneu, però al final m'he tirat a la piscina i he fet aquesta historieta amb tota la bona fe del món.

Espero que us agradi!