Vaig pujar un vídeo que feia temps que volia mostrar, però sempre se m'acaben acumulant aquestes "feinetes". Bé, finalment, i millor tard que mai, l'adjunto aquí tot i que, no té res a veure amb estar allà i sentir com ressona tot allò, de debò que 'in situ' va ser impressionant!
No puc fer una gran crònica del mundial, ja que només vaig veure les parelles i el grups grans de xou, però aniré recopilant tota la informació que trobi respecte a aquest ja que és complicat sempre trobar-ne.
Pel que fa a la meva opinió, els grups grans de xou -no em crec que el vaig a dir- van estar molt ben puntuats. Sincerament. Olot, com sempre, esplèndides; però de debò que sempre m'emocionen i aquesta vegada tant com en el Llibertat de fa 4 anys. Impressionant. El Reus Deportiu, després de tants anys buscant-la... han aconseguit la medalla, i merescudíssima. Brillant l'actuació, molt bon vestuari i una coreografia original i sobretot ben treballada (bé s'han de notar tants esforços, no?!)
De la resta de grups no en puc dir gran cosa, perquè no els he vist 300 vegades en vídeo com els nostres, però la impressió general que em vaig endur és que l'or i la plata no han estat casualitat.
Llàstima de la caiguda del pòdium en grups petits. No vaig veure el campionat, però pel que m'han explicat va ser força injust. I pel que he vist sempre de St. Celoni, no entenc què ha passat. Bé, sí, són coses que passen en el patinatge malauradament. Ànims St. Celoni i Blanes, que us doni més força per lluitar l'any que ve!
Al llarg de la meva vida he vist poc patinatge de parelles, i no perquè no m'agradi sinó... no ho sé, he coincidit amb menys patinadors d'aquesta modalitat al meu voltant. Doncs de no estar acostumada a veure'n, a presenciar el mundial... Felicitats Mª Carme i Albert, a mi em va agradar moltíssim!
Per acabar, l'anècdota del campionat: (A part de que la Debora Sbei guanyés en Senior, superant la Tanja Romano!) Al pòdium de parelles de dansa, els americans Kyle Turley i Heather Menard que van emportar-se la plata, van protagonitzar una declaració de matrimoni a lo més americà.
Kyle baixa del pòdium just entregades les medalles, s'agenolla i sí... treu la caixeta amb l'anell! Ja veieu a tot el pavelló dempeus aplaudint i la Heather plorant damunt del segon lloc del pòdium.
Durant les vacances d'aquest estiu em vaig fixar en una placa del nom del carrer, mentre estava voltant per Bilbao.
Em va agradar molt i em va fer pensar en que d'un temps cap aquí, a Vilafranca, les plaques noves per posar els noms dels carrers han acabat sent un plàstic blanc amb les lletres negres de pal. Això no m'agrada gens.
Així doncs, vaig decidir retre un petit i humil homenatge a aquestes plaques, obrint una "secció" on anar col·locant les que em trobo pel món, i així em vaig disposar a anar-les fotografiant.
Mentrestant, intentaré informar-me de com estan les coses a Vilafranca, i preguntarem a veure si realment resulta tan car o complicat seguir fent les plaques de rajola que sempre hem tingut!
