Concurs de frases fetes, dites...

Benvinguts a tots!

Jajajaja, seguint en la meva línia d'organitzar activitats de conegut fracàs de participació i que els quatre que s'apunten, són aquells a qui jo "demano" poc forçosament que participin...

Inaguro un post de fracàs assegurat, però que als de sempre us "convido amistosament" a participar (sense amenaces, ni rancúnia, ni represàlies...) a escriure aquelles frases més gracioses, poc sentides, o a les que teniu especial apreci... tipus caçadors de paraules...jajaja!

La idea va venir del post de la pissarra, així que les deixaré com a exemple:

- Los mismos perros con distinto collar.
- No hi ha pitjor cec, que el que no hi vol veure.
- Más vale poyo en fotografia, que cientos en el corral.
- Si és així com vós dieu, i dieu així com és, tal com vos dieu, així és.
- Quien a buen árbol se arrima buena empanadilla se come.

Un, dos, tres, ...responda otra vez!

Comptar és fer una bijecció a un subconjunt dels naturals.

I és que en una classe on et parlen així, poden ser dues coses: o un pal enorme, o l’assignatura més interessant i difícil que he fet en tota la carrera (i és el cas d’una optativa que estic fent).

Una classe d’aquelles que et marquen.

D’entrada, vam veure com els infinits són diferents, i hi ha uns infinits que són més grans que altres. I tot això per acabar demostrant que hi ha més problemes que solucions. Literalment. A més, per més inri, resulta que els problemes no solucionables, són moltíssims més que els que podem resoldre.

Tot això pot semblar una frikada, però no ho és. De debò, és que es tracta de la mateixa vida real. Considerem que tenim qualsevol problema, qualsevol càlcul, qualsevol tipus de plantejament a resoldre,… el primer pas? Ho formalitzem. Com? Amb algun llenguatge, no? I resoldre’l no és més que desenvolupar una sèrie d’instruccions (el que vindria a ser un programa) que en porten a algún lloc.

Doncs això, que ahir em van demostrar (no ho posaré aquí, tranquils) que tenim infinitíssims més problemes que solucions, i el més important de tot: no depèn de la tecnologia. No és falta de memòria, de temps, ni d’espai.

Ah, és clar, i d’aquests, dels que es poden resoldre, no n’hem resolt més que una petitíssima part.

Doncs així va el món. Meditem-hi!

NOTA: Això és una relfexió personal, si a algú li interessa, aquí hi ha més informació o buscar per Màquina de turing, Churh, etc...

Les terres de l'ebre

Feia molt de temps que no hi anava, i en feia molt també, que tenia ganes de tornar-hi.

Aquesta setmana santa hi hem passat un parell de dies, ha sigut breu, però suficient per tornar relaxadets i desconnectats del dia a dia. L'estada ha sigut a l'Aldea (a tocar d'Amposta), perquè al ser una sortida improvitzada per setmana santa, era complicat trobar lloc, i perquè posats a triar, em feia gràcia ja que he competit contra l'Aldea en patinatge :)

Cal dir, però, que només hi vam fer nit (i visitar una torre la mar de maca). Vam visitar intensament Amposta i Tortosa. A les dues ja hi havia estat, però gairebé de pas.

Amposta, és cuquetona, petita. El pont penjant és molt bonic, llàstima que en aquells moments estava en obres...i bé, crec que vam caminar 10 vegades el poble sencer...com que me la sé de memòria ja!

NOTA: Ens va sorpendre la quantitat d'snoopy's!

Tortosa: al revés, la recordava més petita. Té moltes coses a visitar, però vam trobar-ho brut, com un pèl deixat... si hi invertíssin una mica, podríen fer Tortosa una ciutat importantíssima en quan a turisme. (Com van fer a Tarragon que deia algú...) Això sí, el castell, actualment parador nacional, preciós i cuidadíssim. Allà sí que hi ha pasta!

Tortosa des del castell. (És escanejada, perdoneu la qualitat)

Càmera: Nikon F-60 :D

Feia goig veure l'Ebre tant cabalós.

I finalment, degut a la pluja, vam fer només un tastet del parc. Vam haver de desplaçar-nos en cotxe i fer alguna passejadeta per dins quan no plovia, i no vam poder fer-ho tot en excursió com ho teníem planejat. Conclusió: S'ha de tornar, amb colla i bicis.

Ah, sí, soparet de frankurt a Sant Carles de la Ràpita, molt turístic. El passeig molt ben fet. Em va encantar el detall del banc just al principi de l'espigó!

I res més. Bé, Deltebre, també molt turísitc. La gràcia que té és la ubicació, però res més.

I abans de marxar, com no, a la desembocadura i les dunes. I un bon dinar, amb millor companyia!

:)

UNA FESTA BESTIAL!

Pl. Jaume I. Vilafranca.
A partir de 2/4 d’11 del matí
Més de 1.300 participants, 54 colles diferents, més de 4.000 petards configuren la més gran concentració de bestiari festiu mai vista Per celebrar, entre d’altres, el 25è aniversari (1/4 de segle, Déu n’hi do!) d’aquest mateix setmanari que tens a les mans. Una festa... bestial!

Què passava quan vas néixer? ...II

Doncs casualment he trobat un altre lloc així:

http://www.paulsadowski.org/BirthDay.asp

és menys visual, però hi ha algunes coses que no hi havia en l'altre.

Escriu 10 vegades a la pissarra...

..."No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Los Santos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC".

-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.
-No tornaré a mirar telemadrid, ni llegir fòrums d'anticatalanistes, ni escoltar al Losantos, ni mirar les portades del mundo i l'ABC.

P.D. És que m'han castigat...

Què passava quan vas néixer?

Fent un tomb per la xarxa, m'he trobat una web prou curiosa... si hi poses la teva data de naixement, et dóna algunes dades sobre el que estava passant en aquells moments. Clar, que la web és americana, però no deixa de fer gràcia saber què s'escoltava en aquells moments...

A més, té tres apartats, què passatva a la terra, a l'espai i en cas de ser marcià!

A mi m'ha fet molta gràcia el disseny que surt amb la meva data de naixement...

pd. sí, Iru, tinc 23 anys :P (i vaig néixer el mateix dia que el schumi).

Què passava mentre naixíeu vosaltres?

Ningú pararà les màquines

Ahir vaig llegir a el País una notícia, que per desgràcia no ve de nou, però la normalitat no li treu importància. Si més no, a mi em segueix causant la mateixa ràbia i impotència.

Es tracta d'un nou complex urbanístic-turístic que es vol situar als últims 70Km verges del litoral mediterrani, a Múrcia. És un parc natural, del que es van desprotegir, per llei, 11.000 hectàrees. Aquesta llei es va portar al constitucional, però el govern Murcià va anunciar que les obres començaran encara que s’anul·li la llei.

Òbviament, és un desperfecte que no es pot solucionar un cop començat. I vet aquí el recargolat pla desenvolupat durant 6 anys que omplirà les butxaques de quatre... És clar, que molta gent hi pot veure progrés, feina i riquesa per Múrcia, però… ¿a quin preu? Actualment el turisme ja no és un privilegi exclusiu, ja no depèn de construir massivament. Penso que cada vegada es busca més qualitat enfront a quantitat i que si tanta màquina no deixa “qualitat” per oferir, farà que aquest tipus de complexos ens portin allò de “pan para hoy, hambre para mañana”.

No vull entrar en discussió política, ni fer demagògia. Aquesta és del PP, però malauradament tots sabem que de corruptes n'hi ha per totes bandes. El que m'agradaria és pensar que entre tots, podríem fer-hi alguna cosa. Que entre tots, i no parlo de castigar amb vots, ja que això no deixa de ser partidismes cap a un costat o cap a l'altre, però m'agradaria pensar que encara som capaços de moure'ns per alguna cosa, per fer pinya i demostrar que no és el que volem.

Però sóc conscient que això és pràcticament impossible. Tots volem ser bons i defensar causes justes, però a la hora de la veritat què me’n dieu de les segones residències? De les vacances a tot luxe i comoditat? Ens hem acostumat a un nivell de vida que volem mantenir durant les vacances.

Fins on arribarem…

Ah, això sí, a l'ajuntament que no falti la pancarta d' "Agua para todos". Ja sabem que qui realment necessita aigua, ni la veuria encara que pogués arribar-hi. Això sí que és demagògia senyors.