Blocaire invisible 2007

Hola Adrià… que difícil m’ho has posat!

D’entrada, no et conec de res, així que m’he empapat del teu bloc per tal de saber alguna cosa sobre tu… i com que no n’he tingut prou, he trobat el teu altre raconet.

Un dia, vaig estar tafanejant pel teu bloc una bona estona, i aproximadament a mitjans d'agost, vaig decidir deixar-ne per més tard. La qüestió és que mentre tenia el teu bloc obert en segon pla, jo anava fent la meva feina i les meves coses quan de sobte… un sorollet desconegut… però que em sonava… però… d’on venia? Vaig tancar l’emule, el winamp, el pinacle i totes la pàgines que tenia obertes…excepte la teva… ai carai! Resulta que tenies l'"asteroides" penjat!!! D’aquí la nota que et vaig deixar al meu bloc, i com que era un "pegat" de’n Jordi, ja vaig advertir que no era culpa teva…

Bé, com que volia jugar a les pistes i sabia que la primera referència poc insinuava del meu invisible (home, no començaria a revelar coses tan aviat… només volia crear caos!), vaig decidir reduir el cercle. Com que vaig veure que molts dels invisibles compartiu l’afició a fer relats conjunts, em va semblar una manera curiosa d’apropar-me a tu...

Finalment, i potser he pecat de subtil, vaig afegir el teu últim "pegat" al meu agregador compartit ("per fer-hi un cop d’ull", a la barra esquerra) incloent-ne el títol al que seria la meva última pista.

Doncs bé, després de tafanejar el teu bloc i canviar 3 vegades la idea del regal, he pensat que potser et faria gràcia aquest video, ja que em dóna la sensació que ets una mica nostàlgic, i bé, com que parlaves de la manifestació del dret a decidir, he pensat que aquest video potser et podria emocionar...

Espero que t'agradi!!!

PD. Un detallet pel Gatot, que sembla ser que et vaig tenir una mica enganyat (potser per subscriure’m al rss? :P )… Et dedico un post que li he robat a un amic, perquè crec que et pot fer gràcia!

Nova capçalera

Doncs vaig força tard, però ja ho diuen: millor tard que mai.

Quan vaig decidir convidar a en Martouf a participar en el blog, ràpidament em va venir a la ment el canvi de capçalera. Vaig veure-ho clar, però no tenia les fotos per a fer-ho...

Vaig arreglar algunes coses, i vaig incloure el seu fotolog i les seves fotos a obro l'aixeta i miro al cel, però aquesta capçalera va tardar i tardar en sortir, però finalment... crec que és el que volia.

Ara sí, ara ja som dos, i molt ben avinguts. Un Vilanoví i una Vilafranquina :)

Per tu!

La lluvia y la gente...

La lluvia, ese fenómeno meteorológico que le gusta a tata gente, incluso hay veces que a mí también.

Ayer, sin ir más lejos toco jugar un partido mientras llovía, lastima del resultado pero el hecho de jugar mientras llovía no me desagrado. No fue tanto el resultado sino la manera indolente de llegar hasta el empate a 5.

Pero hay otro hecho que me perturba. Es ese día que ha llovió pero hay un bypass entre la lluvia y el diluvio, un momento de pausa que tú decides salir de casa:

> coge el paragua que llueve!

> No no, ara no llueve…

Y claro sales la calle sin él, principalmente pq hace frio y no te apetece llevar el paraguas en la mano, pq este hecho conlleva congelarte. Dicho y hecho estas en la calle y comienza a llover. Y aquí viene el fenómeno que me perturba.

Señoras y señores (tienen a ser de un cierta edad) Porque si llevas paraguas vas por la calle, circulando por debajo de los balcones? Si llevas paraguas no te da igual ir por el medio de la hacer y dejar ese sitio para la gente que NO?

La situación se repute y seguro que os a pasado. Un calle. Llueve a mares. Dos personas, una lleva paraguas y la otra no, pero ambas vas por el mismo sitio en diferente sentido. Acaba pasando que tú que NO llevas paraguas sales de la protección de las casas para que la señora que SI lleva paraguas no se moje su lindo y enorme paraguas.
Creo que sacan la fiera que lleva dentro, es como esa gente que se compra un A3 y se vuelve agresiva de golpe…

Desde aquí un grito a la cordura; Si llevas Paraguas ves por el medio de la calle, hay gente que no lo lleva…

Gracias!

Gràcies!

Música: gracias corazón - Sabor de gràcia / Patriarcas de la rumba (Disc Marató TV3 2007)
A Vilanova i la Geltrú, 12 de desembre de 2007.

Nota al meu blocaire invisible...

M'he repassat el teu bloc... i t'he de dir que m'ha fet espantar! (tot i que sé que no era la teva intenció).

Monica Gimeno a l'aldea

Doncs un altre vídeo del festival de l'aldea, el dia 1-12-2007.

Jornada Solidària

Hola amics,

com la majoria ja sabeu, demà, la delegació d'estudiants hem organitzat al vestíbul de la universitat -EPSEVG- la ja famosa Jornada Solidària.

Hi haurà xocolatada, pistes d'slot i el pro-evolution amb projector...

És per contribuïr amb la marató de tv3, però ho tenim més exlpicat a la web de la delegació.

Us hi vull veure!!!

M'he enjumpit? S.O.S.

Dilema. Problema existencial. Dubte que no em deixa pensar en cap altre cosa.

Aquí a la oficina ningú m'entén quan dic "enjompir". I òbviament, com que la parauleta no és correcta, no està al diccionari. Però no trobo com es diu "oficialment".

No em surt la paraula castellana per buscar la traducció, de manera que ningú sap com es diu quan t'enganxes el dit a una porta o algun cas similar, cosa que no entenc, perquè si passa té nom. I de mi i l'enjumpir, riuren i em diuen que és una Vilafrancada*, però ningú sap com es diu.

M'han proposat ajupir, però és que no és això... No ajupo al dit a terra, si no ballo el Joan petit!

Sius plau! Ajuda, com es diu!?! Accepto qualsevol idioma i ja en buscaré la traducció!!!

*Diuen que els Vilafranquins parlem diferent, que tenim paraules rares... Sempre diuen.

PD. Sóc conscient de la idiotesa d'aquest post, però és que el dubte m'està corcant!

Campionats xou conjunts 2008

Doncs aquest pots s'anirà actualitzant a mesura que conegui més dades, com els provincials que falten, o les dates. I tal com es vagin celebrant, posaré els resultats que pugui.

Provincials:

• Barcelona: Cerdanyola.
• Tarragona: Cambrils.
• Girona:
• Lleida:

Catalunya: Vilanova i la Geltrú (Barcelona).

Espanya: Alcoi (València).

Europa: Hanau (Alemanya).

Mundial: Taipei (República de la Xina).

Festival de Patinatge a l'Aldea

Aquest dissabte nit es va celebrar a l'Aldea el festival de patinatge del club que, enguany, celebrava 25 anys de la seva fundació.

En un rampell provocat pel mono de patinatge, vaig decidir anar-hi, emportant-me un parell d'"aficionats", víctimes de la febre de les rodes de les respectives :P

Llàstima que a última hora ens van dir que el principal reclam del cartell no vindria: Tanja Romano, actual campiona del món senior, tenia una lesió al peu que li impedia fins i tot fer acte de presència.

Però tant és, perquè el cartell seguia sent llaminer: Laura Sánchez, Débora Sbei, Andrea Barbieri, Andrea Aracu, Emanuele Ciofetti (parella amb Debora Sbei), Mònica Gimeno, la fàbrica de Dummies del Reus Deportiu, Andrea Girotto, Júlia Ventura, Zaida Ardit i la parelleta Pau Forés i Irene Espuny.

Tot això va ser la segona part, en la primera es va representar una coreografia amb la idea principal dels àngels de la guarda. Si no ho vaig entendre malament -hi havia una història narrada en off, però se sentia bastant malament i no s'entenia gaire- representaven 3 exemples de presència dels àngels de la guarda.

En la primera, simbolitzaven l'esforça i la lluita d'un esportista -una patinadora- per aconseguir arribar a l'èlit. La segona part, els nens del tercer món, esclavitzats, que sufreixen abusos, que són lliberats pels àngels de la guarda, en fi, una mica de demagògia tot plegat, però es veia bona intenció. I la tercera, la que casi ens fa marxar de la pista: culte als toreros. Respresentaven el toro com un "esperit maligne" del que havíen de protegir al torero, magnificant-lo com si fós un missioner a una guerra. A mi em va semblar lamentable.

Però a part d'això, la coreografia va ser molt cuidada, i les patinadores esplèndides. Es notava treballat i fet amb ganes. El vestuari, la música, la posada en escena i tot el muntatge de llum van estar molt bé.

Finalment, un punt feble, la organització a l'hora d'entrar a pista. Hi havia molta gent i semblava que no s'hi cabia, molts nervis i com ja he comentat abans, no s'entenia gare la megafonia, fet que desconcertava una mica als er una història representada i explicada. I per últim, vaig trobar a faltar un programet del festival, m'hauria conformat amb mig foli fotocopiat, però bé, tot i alguns detallets el festival em va agradar molt. Felicitats aldeans!

*Aniré pujant a youtube alguns vídeos que vaig grabar, però tinc poc temps i tarden molt.
Deixo aquí el link al meu usuari de youtube i de moment tinc el de la Debora Sbei: